Sedano guanya en 'les perles' del ple amb classe d'anglés inclosa

Feia molts anys que no anava a un ple municipal. I reconec que el de dilluns em feia especial il·lusió. Tornar a fer Periodisme local després de dècades resulta encantador, sobretot perquè crec en la informació local, per la seua proximitat, varietat i per la vinculació que s'estableix amb els actors principals: polítics, gestors, veïns, festerets... Al ple de dimarts en van soltar moltes -de perles- i el campió fou Jordi Sedano, amb classe d'anglés inclosa.

La primera de les preguntes que em vaig fer en escoltar la primera hora de ple va ser si estava assistint a una cerimonia de govern o a un sainet. Encara m'ho qüestione. I amb carinyo ho dic. Un ple municipal bàsicament és una reunió pública en què l'oposició fa preguntes, precs i mocions i el govern es dedica a desmuntar-les amb arguments i excuses de tots els colors. No és que ho faça el nostre bipartit. Ho fan tots en tots els pobles d'Espanya. Un 90 % és una pèrdua de temps. I entre tanta proposta, tanta resposta i lectura de paperots, apareixen les 'perles'. Si haguerem de fer un rànquing, crec que dilluns va guanyar Jordi Sedano, que està en plena forma dialèctica. Les seues intervencions no tenen preu. En la moció popular per tombar la llei d'educació, va reconeixer sense por que el sistema educatiu espanyol era una xufa i que l'anglés era l'asignatura pendent per a tots. 'Of course, I know', va arribar a dir amb un clar i marcat accent alcoià. Tot, dos dies després que Ana Botella la cagara amb l'anglés i Madrid 2010. Però com que ja no és del PP... (Sedano, dic).

Sedano li va llançar un missatge públic als seus descendents: vol ser iaio, i vol que els seus néts tinguen la millor de les educacions. I també va defensar la religió catòlica fent-se la pitxa un lio (un poquet) amb allò que la religió d'ara no té res a vore amb el Nacional-catolicismo. Sedano estava inspirat i va dir que "abans de morir-se volia ser ciutadà del món". I que ojala el seu fill es casara amb una xina. Va coquetejar amb la política internacional i va qualificar al president de Siria com "el maldito president sirio".

Jordi estava de bon humor i va flirtejar amb els comunistes. A Jordi Tormo li va dir que té bon feeling amb ell i que no pot evitar-ho. Per a acabar, ho va fer amb una cita genial. "Què volem? No ho sabem... Quo Vadis".

Manolo Gomicia va demostrar el seu domini amb l'Educació i les lleis, però va patinar descrivint els discapacitats o els xiquets amb problemes com els 'bobets'. Coses del directe. Paco Blay sempre clava la cunya i va recordar l'auditori sense vindre al cas que ja al 1999, David Abad va incloure al seu programa electoral la rehabilitació de façanes. Abad, que estrenava càrrec com a portaveu de Compromís, va deixar sobre el tapet que era millor donar la contrata de les brosses a empreses xicotetes d'Alcoi abans que a grans empreses que inverteixen els seus beneficis a les illes Caimà... Ahí va eso!

Jordi Tormo ens va bocabadar a tots en parlar sobre lleis, contractes de fem i més coses. Està clar que ha de millorar la dicció, però el llenguatge el domina. La proposta de Compromís del tema de la brossa la va rebutjar perquè... perquè era massa taxativa. Taxa què... pensaren tots?

Natxo Gómez va eixir com va poder a les insistents preguntes de Nando Pastor que va fer de Grouxo Marx amb la parte contratante de la primera parte però en versió local: Per què no van rebre a La Espanyola si van dir al juliol que si i ara que no però que la parte contratante... Por què no resiben ustedes a La Española? Tantes voltes ho va dir que a la fi, Gómez li va recomanar que no es preocupara tant per l'empresa, que estava tot bé, que no patira més...

Va ser divertit escoltar Jordi Martínez justificant que no aprovaven una moció del BLOC per millorar la seguretat del carrer Sant Francesc perquè ja estaven fent tot el que podien... fins i tot la Mostra de Teatre i la Nit Oberta per revitalitzar el centre.

Molt bo