Sedano perd, definitivament, el nord

El que vam presenciar el passat dilluns al ple municipal fou un d'aquestos esdeveniments polítics que no ajuden ben bé a confiar amb els nostres representants. Mocions que van i tornen, projectes parits pels mateixos que ara els voten en contra i una sèrie de despropòsits que no fan sinó que provocar el rebuig del ciutadà cap els seus polítics electes. Per sort, la gent s'estima més vore la Copa Confederació o anar a la caseta a pegar-se un bany abans que engolir-se un ple municipal. Si els ciutadans anaren en massa als plens, potser les acampades del 15 M o les manifestacions de Turquia es quedarien curtes al costat del que podia passar.

La Canal, la 'i' d'Alcoi o el trasllat dels jutjats a l'edifici d'Alcassares foren els temes principals, els assumptes dignes d'un guió de Garcia Berlanga que encaixaria perfectament en 'La Escopeta Nacional' o 'Todos a la cárcel' -per citar-ne´n dos-. Tot va ser poc més que estrany fregant el ridícul; però el que realment ha sorprés els mortals ha estat l'actuació estrelar d'un Jordi Sedano que sembla que definitivament ha perdut el nord.

Jordi Sedano ha arribat a eixe moment en la vida útil d'un polític en què no respon als principis fonamentals que han de posar sobre la taula els representants democràticament triats. Sedano ja actua absorbit i induït per la ràbia i la fòbia que li té als seus ex companys de partit. Sedano ja 'pica' amb els 'temes personals' i és capaç de votar en contra dels seus propis projectes si amb això fot i desgasta els del PP, partit que li ha donat tot el que és i ha sigut fins fa pocs mesos. Sedano és qui és gràcies al PP.

Sedano ha perdut el nord i ha tombat un projecte que va idear amb el seu 'amigacho' Peralta una vesprada qualsevol 'planificando el futuro de Alcoi, nuestro pueblo'. Segurament aquella vesprada ilocalitzable al calendari, van decidir fer un jutjat nou perquè Miquel era conseller de Justícia. I potser la idea no era roïna, però ho van fer malament tècnica i arquitectònicament. Però era el seu fillet en forma de projecte per a 'Alcoi tu pueblo'. Ara, anys després, el desprecia i vota en contra d'ell com si no reconeguera el seu propi fill. Sedano perd el nord i diu que vota que sí al trasllat del jutjat a l'edifici que ell va parir a condició que el seu ex company i ara portaveu del PP, Nando Pastor, dimitisca si no es produeix eixe trasllat en dos mesos. Sedano prefereix la mort política del seu ex company abans que el seu fill -el jutjat- es pose en marxa.

Delirant, flipant. I què queda, doncs, d'aquell principi bàsic dels electes per les urnes que diu que el primer és el poble, que el primer és lluitar pels interessos dels alcoians?

Sedano ha perdut el nord, i es menja com Saturn el seu fill que és el jutjat i com Caí, li desitja la mort al seu germà, Abel, que resulta ser Nando Pastor.

Sedano, patètic.

ARAMULTIMÈDIA