Segur que no hi ha que pagar impostos?

Últimament s’ha fet prou habitual escoltar que tenim massa càrrega impositiva, abusiva inclús. Últimament no és estrany escoltar tot un discurs sobre que tot el que es puga fer ‘en negre’, s’ha de 'fer en negre', perquè l’Estat és un lladre que et lleva tot el que pot, sobretot i especialment si tens cert nivell adquisitiu.

I aleshores, van passant coses. Solem parlar de la sanitat o l’educació per fer referència a on van els impostos que paguem. El fet de poder anar a urgències de manera gratuïta, o al metge, i el fet de poder fer qualsevol tractament per car que siga. Açò, ja sabeu, no ocorre a tots els llocs del món i EEUU és el paradigma de la sanitat de pagament on sols pots fer front a tractaments si t’endeutes de per vida. Moltes persones es queden fora del sistema i moren al no poder pagar la sanitat que salva vides. Per posar un exemple.

Amb l’educació passa el mateix. Tenim mestres, i molts d’ells de gran qualitat, que apassionats per l’ensenyança ens acompanyen en l’aprenentatge base per a la resta de a nostra vida. I tot de manera gratuïta. Bé, realment no, perquè primer ho hem pagat amb els nostres impostos.

Després ens trobem amb les ajudes per a persones sense treball. Qui creieu que paga tot açò? El que se’n va a Andorra per a no tributar vos assegure que no. Però després tots tenim un familiar que per edat, situació, etc. en algun moment ha hagut de fer ús d’aquestes ajudes i ha pogut al menys menjar o pagar la casa.

I de repent, PAM, ocorre un incendi forestal a Ibi i amenaça en cremar tot el carrascar de la Font Roja. Arriba al Menejador i les llàgrimes d’iberuts i alcoians inunden els ulls. En tot aquest maremàgnum d’hores frenètiques per parar un foc que pot causar devastació en la serra però també afectar a la població, siga pel fum o per les flames...entren en joc molts recursos. Per exemple, aquelles persones de prevenció d’incendis forestals que deambulen sense que pràcticament ningú els veja, per les serres cada dia i que a la mínima columna de fum, activen tot un protocol amb rapidesa. I després tot el que s’esdevé, bombers de terra, medis aèris... i tot això es paga gràcies als nostres impostos. Eixos que molts no entenen que hi haja que pagar.

Després bé que donem les gràcies als magnífics professionals, i amb raó. Però el que hi ha que fer no és sols agrair la seua tasca impecable que ha salvat el tresor ecològic que tenim cada dia al nostre costat i que no solem apreciar del tot. Recordem, respirem dels arbres. També cal protegir el fet de que puguen fer aquesta feina quan cal i per fer-ho, hi ha que pagar impostos. I no hi ha res de dolent amb fer-ho. Els serveis, els treballadors, i els recursos que es necessiten, s’han de pagar; igual que pagues una poma al mercat (una poma que ha implicat una feina, un agricultor i ara un venedor).

I també hi ha que defensar que aquest impostos que paguem, siguen ben administrats i ací entra ja una qüestió política. Realment creieu que tots administren igual? Sé que hi ha molt marge de millora en moltes qüestions que he esbossat a aquestes línies, però hi ha que reivindicar i treballar per a que aquestes milloren, no per a carregar-se el que sí que funciona i que és evident que necessitem: educació, sanitat, ajuda a les persones amb vulnerabilitat (sense importar la procedència, perquè totes contribuïm a l’Estat del Benestar i SOM PERSONES que tenim DRET A VIURE i SER) i prevenció de risc d’incendis forestals, bombers i mil coses més que probablement no em venen al cap i que son possibles gràcies als meus impostos, i als teus, i als de l’altre i als de més enllà.

Jo no sé vosaltres, però jo estic ben orgullosa d’haver pagat uns impostos que han salvat la Font Roja i que han permés que la part de Sant Pasqual s’haja cremat el mínim possible (malgrat l’enorme perduda que evidentment suposa).