“Ser Capità és el màxim”

Defineix el càrrec que ocupa com “una evolució dins del món de la festa”. A hores d’ara, veu les Festes de Moros i Cristians des d’una perspectiva que ha anat madurant pel pas del temps. Daniel Francés, Capità Cristià d’aquest 2011 ultima ja els petits detalls del que sens dubte seran les seues festes. “Vas creant escola, vas madurant i la idea de ostentar càrrec va creixent”, comenta Francés. “Quan eres més jove, aquest tipus de coses les veus des de lluny. No aplegues a pensar-ho realment. Però aplega el moment que ho fas i finalment dones el pas”. Els amics de la seua penya, El 69, portaven molt de temps comentant-li la possibilitat de que fora Capità. “Fa sis anys que van començar amb el tema. Em deien que jo era el adequat per que tenia una bona penya, capacitat de moure a la gent”, comenta Daniel. “I un poc ha sigut aquesta iniciativa per part dels que m’envolten, inclosa ma mare, la meua dona la que em va fer obrir els ulls i decidir-me. Desprès d’una votació, vaig eixir com a Capità i ara estic encantat”.

Membre de la comparsa Bucaneros des de l’any 1994, veu les festes de Moros i Cristians com “cultura i tradició ontinyentina”. Admet que no es perd ni un sol acte de la setmana gran de festes i que les festes per a ell son sinònim de vacances. Si li preguntem sobre el màxim d’un fester ho te clar. “Per a mi, ser Capità, Ambaixador o Banderer és el més gran”, comenta Francés, “però a hores d’ara, ser Capità és complicat. Les coses ja no són tan senzilles com abans, ara es requereix molta feina i molts diners i quan estàs dins de Festers et dones compte de que hi ha molta responsabilitat”.

Aquest serà l’any de Daniel Francés, un any on el protagonisme d’aquest jove ontinyentí cobrarà força. Però així i tot, té molt clar que tot el que ell demostre aquest any és un esforç de tota una comparsa. “Estic molt impressionat per la feina i dedicació que estan fent tots els membres de la comparsa”, comenta orgullós el Capità, “estan molt integrats amb la Capitania i quan veus aquesta dedicació sens que has de fer les coses per tu i per tots ells”.

En quant a l’orientació de la Capitania, les pinzellades giren totes cap a un costat. “El que anem a presentar estarà basat en els inicis dels Pirates Bucaneros”, comenta Daniel. “Els primers pirates es dedicaven a la carnisseria, per desprès vendre la carn als ports. Però quan es van veure sense animals que matar, s’organitzaven en xocotets vaixells que eixien a robar”. Temps més tard, aquestes petites expedicions es convertiren en autèntiques mitologies i aplegaren a nivells molt majors, tal i com ara els recordem.

L'acte per antonomàsia d’aquest cristià és el dia de l’Entrà. “I més aquest any, on la feina de molt de temps i de molta gent es veurà escenificada al complet”, comenta Daniel. “Però a mesura que passa el temps, vas redescobrint molts actes, coses en les que no et fixaves i les meues preferències van canviant”, afirma el Capità. “Si aquesta mateixa qüestió, me la preguntaren d’ací un any, possiblement canviaria la meua resposta”. 

Més informació
Aquest article format part del suplement especial d'ARAMULTIMÈDIA amb motiu de les festes d'Ontinyent de 2011