CRÒNICA D'UNA URBANITZACIÓ IMPOSSIBLE A ALCOI
Presentem aquest INFORME, amb el que pretenem posar sobre la taula els antecedents, el context en que s'aprova Serelles i com ha evolucionat en tot aquest temps. Ho hem intentat organitzar en tres parts: la relativa a aspectes mediambientals i urbanístics generals; la relacionada directament amb les promocions que s'han dut a terme (compradors i espai públic), i una tercera pota sobre la situació dels proveïdors que van quedar sense cobrar pels treballs fets (aquesta la redactarem o no en funció de l'accés a la informació, de caràcter privat).
1. URBANISME I MEDI AMBIENT
Ja en 2003, es feien públiques les intencions del Govern local del PP de promoure una urbanització d'entre 1.500 i 2.000 habitatges a la solana de Serelles, una zona qualificada com sòl no urbanitzable i ubicada dins de l'àrea d'esmortiment d'impactes del Parc Natural de la Serra de Mariola.
Atesa la proximitat amb el nucli urbà d'Alcoi, L'Ajuntament volia projectar en aquest espai la principal zona residencial de la ciutat, amb 75 hectàrees i diverses tipologies d'habitatges, des de cases unifamiliars a xalets.
Des del primer moment, el projecte va comptar amb la ferma oposició de la Colla Ecologista la Carrasca i els mateixos partits polítics en l'oposició municipal. Entre els arguments en contra, n'hi havia urbanístics i de caràcter ambiental.
Entre els primers, el fet que Alcoi porta anys sense créixer demogràficament, pel que no es considerava necessari un increment tan desmesurat en el parc d'habitatges. Més encara, tenint en compte la dispersió que suposava la urbanització de Serelles i que diversos espais urbans han anat quedant buits i degradant-se al llarg dels últims temps. És el cas, per exemple, del centre històric d'Alcoi, on hi ha cents de pisos deshabitats, desenes d'edificis en ruïnes i cada vegada més solars urbanitzables.
Pel que fa als arguments de caire ambiental, els ecologistes són els que van empentar més fort per a frenar la construcció de la urbanització. Argumentaven que Serelles era sinònim d'increment desmesurat de recursos hídrics, que fomentava una ciutat menys sostenible per la dispersió i, especialment, que s'havia projectat en un espai d'alt valor ecològic. Tot i no estar protegida directament, la solana de Serelles forma part de la zona d'esmortiment d'impactes del parc natural de Mariola.
Malgrat autoritzar la urbanització, en 2005, la Conselleria de Territori només va donar permís per a fer la primera fase de les tres previstes. Només es podrien fer, d'entrada, 400 habitatges dels 1.500 que s'havien definit.
Va ser en estiu de 2005, quan l'Ajuntament d'Alcoi amb els vots del PP aprovava la construcció dels xalets per part de la immobiliària Luxender, encarregada al seu torn de fer la urbanització de la trama urbana i els carrers.
Amb els treballs en marxa, la Colla Ecologista la Carrasca va denunciar per la via judicial l'incompliment de la Declaració d'Impacte Ambiental, fonamentalment en relació a l'ocupació de dos vies pecuàries i dels barrancs naturals de la zona. Les vies pecuàries han sigut ocupades pels carrers de la nova urbanització i els barrancs han sigut emplenats.
En 2009, el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana donava la raó, com en altres ocasions a la ciutat, a la Colla Ecologista i dictava sentència contra l'Ajuntament d'Alcoi en considerar "incompatible" l'ús d'una via pecuària per al trànsit rodat.
Actualment, aquesta sentència ha sigut recorreguda davant el Tribunal Suprem, sense que s'haja fet pública la resolució definitiva.
En tot cas i en paral·lel al procés judicial, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) ha publicat en el Butlletí Oficial de l'Estat una proposta de sanció a Luxender, que ha de ser ratificada i quantificada pel Consell de Ministres.
La Confederació ha detallat els danys fets en Serelles per la ocupació dels barrancs i rieres en més de 800.000 euros, pel que insta (en el plec de condicions notificat a Luxender) a la reposició d'aquestos espais a l'estat anterior a les obres i demana el pagament d'una sanció que podria aplegar als 600.000 euros.
2. RECEPCIÓ PARCIAL D'UNA OBRA INACABADA I LLICÈNCIES D'OCUPACIÓ
En 2008, l'empresa Luxender presenta suspensió de pagaments, deixant sense concloure la urbanització de Serelles i a una gran quantitat de proveïdors sense cobrar pels treballs fets. D'ençà el concurs de creditors, només va avançar significativament la promoció de les primeres 47 casetes unifamiliars de la primera fase, algunes de les quals estaven venudes o tenien compradors interessats.
Igualment, des de 2008 a 2010 s'ha completat la urbanització dels carrers a Serelles, que Luxender havia de fer com adjudicatari i agent urbanitzador. En octubre de 2010 i tot i les protestes dels grups de l'oposició en l'Ajuntament d'Alcoi, el PP va signar la recepció parcial de les obres i va concedir les llicències de primera ocupació als primers veïns, segons van dir públicament.
Pel que fa a la recepció parcial de la urbanització, cal destacar que falten dos elements fonamentals en el projecte inicial. El primer és la construcció d'un pont per a connectar Serelles amb la carretera del barranc del Cint. Aquesta connexió amb la part alta de l'Eixample estava destinada a ser l'accés principal al residencial, al que ara només s'accedeix a través del polígon de Cotes Altes.
A hores d'ara, el pont no s'ha construït ni ha començat a