El 22M va suposar un tomb electoral a l'Alcoià i el Comtat
De forma més o menys inesperada, les eleccions municipals del 22 de maig han revolucionat el panorama polític en la majoria de localitats de l'Alcoià i el Comtat. L'equilibri de forces és radicalment diferent després dels comicis: en alguns casos es traduirà en noves majories oposades a les anteriors; en uns altres, suposarà que els vells governs revaliden per quatre anys més, però clarament afeblits.
Amb contades excepcions, la futura gestió de la majoria d'ajuntaments, almenys en les localitats més grans, és encara una incògnita a dia d'avui.
Mentre el canvi es dóna per segur en la ciutat d'Alcoi, en la qual es perfila lentament un govern progressista – per determinar si serà entre el PSOE i el BLOC, o sumant també a EU-, Ibi, Cocentaina o Muro podrien repetir equips de govern, que en cap cas tenen la governabilitat garantida.
En cas alcoià, les negociacions s'han conduït de forma soterrada, amb PSOE i BLOC com principals protagonistes una vegada s'ha trencat la majoria absoluta del PP i ells dos en sumen més vots i regidors.
Això sí, l'Alcaldia ha estat objecte de debat de forma inesperada. Queda per saber si al final caurà en mans d'un afeblit Toni Francés amb set regidors pel PSOE o d'un catapultat Rafa Carbonell que va sumar la històrica xifra de cinc edils pel BLOC. Després de dies de negociacions, tant a Alcoi com a València, sembla probable que l'Alcaldia cauria finalment en mans dels socialistes, encara que el partit valencianista i el seu líder tindran, segur, un paper important en el nou equip de govern.
Resta per tancar també si els dos edils d'EU-l’Entesa, imprescindibles per a la investidura dels progressistes però no per a la legislatura, entraran o no, finalment, en el Govern municipal d'Alcoi.
En el cas d'Ibi, la ruptura de l'anteriorment folgada majoria absoluta de Mayte Parra obliga al PP a intentar un govern en minoria, especialment després del no del CDL – del que formava part l'ex regidora popular Ana Sarabia.
Solament un improbable pacte entre totes les altres forces – PSOE, EU, ADIi i CDL- apartaria a Mayte Parra de l'Alcaldia. Especialment improbable, tenint en compte la distància en tots els sentits existent entre aquests quatre grups.
El context més sorprenent es viu a Muro. Allí, després de dues majories absolutes i dotze anys, més aviat tranquils, de govern del BLOC i de Rafa Climent, el panorama és ara substancialment diferent.
D'una banda, el BLOC segueix sent la força més votada amb bastant diferencia (un 43% dels vots), però ha perdut dos regidors i la majoria absoluta. Pel creixement del seu principal rival polític municipal – el PP, que passa de quatre a cinc edils-, encara que és igualment manifest el desgast de Climent per l'esquerra.
Contra pronòstic, EUPV ha donat un salt de qualitat a Muro i ha obtingut representació municipal. Per si no fos poc, la poca predisposició a pactar amb el BLOC, tant de l'edil d'EU com del socialista, li pot complicar les coses a Rafa Climent.
Si es dóna una situació natural, els nacionalistes revalidaran finalment l'Alcaldia, encara que sembla que hauran d'afrontar una legislatura bastant més incòmoda, sota l'atenta mirada dels seus companys de corporació.
En el cas de Cocentaina, la pròxima legislatura no serà senzilla, encara que tampoc s'esperava. Al lent però continuat desgast del PSOE després de 32 anys de successius governs municipals, cal sumar l'esperada irrupció del Col·lectiu 03820, el partit independent arribat per a revolucionar la política municipal.
Els dos edils independents han sigut, fent bons els pronòstics, decisius per a trencar la majoria parlamentaria que venien ostentant PSOE més EU en els últims anys –ara sumen vuit edils, abans nou.
No obstant açò, el PP no ha sigut capaç de créixer a Cocentaina fins a convertir-se en la força més votada, i manté les seues set actes de regidor. En aquest sentit, el compromís del partit independent de donar suport solament a la llista més votada sembla decantar l'Alcaldia a favor, una altra vegada, del PSOE.
Fóra com fóra, el seu líder local Rafa Briet afrontarà una nova etapa més incòmoda en la qual es veurà obligat a debatre sobre participació ciutadana, despeses en personal de confiança, així com sobre els seus projectes i els de els seus rivals per al desenvolupament local.
Tampoc Castalla queda exempta de la revolució electoral en les comarques. En aquesta localitat, el PP ha vist com la divisió interna li passava factura, deixant al partit sense una majoria absoluta tradicional.
A uns dies de la formació de les noves corporacions, els nou regidors de PSOE (5), BLOC-Compromís (2) i UCiD (2) semblen disposats a pactar per a desbancar a l'alcalde José Luis Prats.
Especialment significatiu seria el concurs en el nou govern castallut dels independents, llista conformada a partir de l'escissió del PP entre campistes i ripollistes, els qui van optar per abandonar el partit davant la impossibilitat de controlar la candidatura local del 22M.
Esment a part mereixen Onil o Banyeres de Mariola, dos municipis significatius en els quals el PP ha revalidat una majoria absoluta engruixada, la qual cosa els garanteix l'estabilitat parlamentària a escala municipal.
Quant als municipis més xicotets del Comtat, els alcaldes “tradicionals” han fet valdre el seu pes en la majoria dels casos, convertits els seus pobles en feus. Feus populars, com Almudaina, Planes o l'Orxa; feus socialistes, com l'Alqueria d'Asnar o Alcoleja, entre uns altres.
Per altre lloc, les aigües abaixen revoltes en el cas dels representants dels dos grans partits per a la Diputació Provincial d'Alacant. Especialment en el cas del PP, en el qual el derrotat alcalde alcoià, Jordi Sedano, s'ha enredat en una lluita encoberta amb el primer edil electe de Planes, Javier Sendra.
El primer, amb el