Sigam responsables

Com ja ha ressaltat en reiterades ocasions un dels polítics més mediatics de l’esquerra a nivell estatal, en hi ha dos esquerres: una esquerra purista centrada en el lèxic i fer tweets —o articles d’opinió— per atraure les palmades d’uns pocs; i una esquerra útil però impura. Sí, impura.

Per cert, i disculpeu l’incís, però crec que no conec paraula més prepotent, supèrbia i feixista, perquè, disculpeu-me de nou, però pense que en hi ha que ser molt prepotent, molt superb i molt feixista per arribar a creure que un es posseïdor de la puresa i la veritat absoluta, i, per tant, que els demés estan equivocats.

Jo subscric cada paraula del que en tantes ocasions ha exposat. I les subscric, no soles perquè davant tingam al temut “coco”. Açò no es tracta de cridar que no volem que governen els del la policia dels docents, els dels bous al col·legi, els del negacionisme del canvi climàtic, i els destructors dels serveis públics, entre altres. Per suposat que no volem que governen els que amb tota seguretat ens tornarien a una Espanya trista, intolerant, arcaica i endarrerida. Una Espanya en blanc i negre, on lo únic que augmentaria es la diferència entre una minoria acaparadora y una majoria precària.

No, no es tracta sols d’això, doncs si no visquérem en un món on governa Trump, on governa Netanyahu, i on governa Milei, i on en breu, molt probablement, ens governarà el M.Rajoy de Hacendado, junt a el president vitalici que denuncia dictadures fictícies, diria el mateix. Exactament el mateix. Ja que no es tracta de dir que roïns són els altres, sinó de mirar cap en dins i exposar que volem per al nostre país.

Jo vull un país de respecte, un país segur, i un país d’integració, on tot el món siga benvingut, però no es negue el repte que suposa el maneig responsable dels fluïts migratoris. Un país de progrés, amb un sindicalisme actiu i responsable que treballe col·lectivament per ajudar a engrandir les empreses de les que es nodreixen els treballadors i treballadores. Vull viure en un país amb barris segurs, amb unes lleis i uns professionals de l’ordre que busquen reinserir i no castigar, on l’exercit tinga el pes que necessita per afrontar els desafiaments geopolítics reals, i es potencie encara més les funcions tan vitals i necessàries que tenen per un país, — doncs l’exercit és molt més que dispars i explosions—. En un país on tenim quasi 4 milions d’habitatges buits, amb gent vivint baix dels ponts, vull un país on la constitució servisca per quelcom més que per l’ús interessat d’un parell d’articles, i on tothom tinga dret a un sostre baix el que dormir, on s’entenga que l’habitatge no és un negoci, és un dret inherent a totes les persones. També vull un país que avance en igualtat, en drets civils, i en pau social, legislativa i culturalment. Vull un país que reforce els ferits (qui sap si de mort) Serveis Públics, amb especial èmfasi a l’Educació i la Sanitat —pilars de qualsevol societat civilitzada—, i sobretot vull que evitem el model estatunidenc al que ens estan arrastrant l’extrema dreta, i la dreta extrema, d’este país; un model on a pesar de gastar 2,8 vegades més despesa sanitària per habitat que al nostre país, tenen 5 anys menys d’esperança de vida que el nostre país amb unes desigualtats per classe social pròpies d’un país del tercer món. Un país, “far del món civilitzat”, on la primera causa de arroentament familiar són les despeses sanitàries, i on les famílies de classe mitjana tenen que endeutar-se de per vida per a que els seus fills puguen estudiar a la universitat.

En definitiva, vull un govern que governe per a tots els espanyols i totes les espanyoles, i no soles per a una minoria. Amb responsabilitat política. Amb humilitat i consens.

Per això, m’entristeix tant vore a companys de l’esquerra, amb un bombardeig mediàtic constant, agressiu i divisor, buscant l’aplaudiment d’un sector concret, amb un clar interès electoralista egocentrista, i una falta de responsabilitat política i social.

Companys de l’esquerra no tot és guanyar. Menys electoralisme, i més pragmatisme. Perquè encantat perdria representació si això asegurés la continuitat d’un govern a nivell nacional i local que seguixca cuidant del benestar de la gent i el avanç social. Un govern de progrés, pragmàtic, centric i centrat, equilibrat, que cuida del present i futur de ciutadans i del planeta. I encara més feliç i més content perdria representativitat per recuperar el govern del nostre País Valencià, per a que torne la senda de la cordura, i desapareixca el sense sentit, dels bous a l’escola, del racisme i l’exclusió, de la privatització indiscriminada i la policia docent, de l’engany, la deixadesa i les morts, barbaritats amb les que ens assetjantgen dia sí i dia també el govern de la DANA i la negació del canvi climàtic.

Companys de l’esquerra, més responsabilitat i menys purisme, per favor. Més responsabilitat i menys electoralisme.