L’Agrupació ‘Escacs en moviment’ ha entrevistat a la campiona d’Espanya universitària Silvia Doñate, qui va tancar l’Open Nocturn d’Escacs a Alcoi jugant simultànies davant 20 finalistes de les nostres comarques.
Doñate és Mestra Femenina FIDE, representant a la Universitat Jaume I de Castelló. Ací deixem l’entrevista completa.
Com et vas iniciar en els escacs?
El meu interés pels escacs va començar gràcies al meu pare. Ell ens va ensenyar a jugar al meu germà i a mi quan érem xicotets. Al principi, em vaig apuntar a l'extraescolar del 'col·le', però em vaig desapuntar perquè m'avorria i encara que al final, el meu germà es va apuntar a classes en un club, jo també ho vaig fer.
Com vas arribar a campiona d'Espanya universitària?
Arribar a ser campiona d'Espanya universitària no ha sigut un camí fàcil. Darrere d'aquest assoliment hi ha anys de dedicació, molts tornejos i una gran quantitat d'hores d'entrenament. Com en qualsevol esport de competició, he viscut moments molt agradables, on sentia que tot l'esforç valia la pena, però també he enfrontat moments difícils (gestionar la pressió o superar mals resultats). No obstant això, sempre hi ha gent que està ahí per a donar-me suport i motivar-me.
Per què els campions del món d'escacs són homes?
En aquest aspecte, els escacs té moltes similituds amb altres esports. Durant gran part del segle passat, els espais on es practicava escacs eren predominantment masculins, la qual cosa explica en gran manera per què no hi havia dones campiones del món.
Hui dia, encara que les barreres de gènere han disminuït, crec que la raó principal per la qual els escacs d'elit continua estant dominat per homes és que la quantitat de dones que competeixen encara no és equiparable a la dels homes. Supose que això es deu a factors culturals, falta de models femenins a seguir o simplement a la percepció que els escacs és un esport predominantment masculí.
A mesura que més dones es vagen involucrant i se senten motivades a competir, estic segura que veurem un canvi en aquesta dinàmica.
Nosaltres pensem que eres una jove promesa dels escacs mundials, que penses d'això?
La veritat és que no em considere cap jove promesa. Encara que m’estime molt el reconeixement i les expectatives que uns altres puguen tindre sobre mi, preferisc centrar-me a gaudir dels escacs i a continuar millorant a poc a poc. Per a mi, el més important és mantindre la passió pels escacs, el bon ambient amb els meus companys i continuar aprenent. El meu objectiu hui dia és compaginar en la mesura que siga possible els meus estudis universitaris amb la competició a alt nivell.
Vull veure fins a on puc arribar, però sense perdre de vista que el meu objectiu no és dedicar-me professionalment als escacs.
Què hauria de passar perquè hi haguera més xiques en la competició d'escacs?
Al meu entendre, perquè hi haguera més xiques que es dedicaren a la competició seria important l'existència de referents femenines i d'un bon ambient, respectant a totes les persones que vulguen gaudir dels escacs.
En aquest sentit, que les xiquetes coneguen a xiques més majors que competeixen em sembla crucial. Per això, alguns esdeveniments com les simultànies organitzades per ‘Escacs en Moviment’ i el Tabiya Alcoi poden contribuir a aquest objectiu.