Sobre els xicots que 'animaven' l'Alcòdiam

Fa anys que vaig descobrir l'hoquei i el Patí Alcòdiam de la mà del bon amic Marc Grau, que em va convèncer de traure'm el carnet. Vaig gaudir dels primers anys d'OK Lliga amb grans victòries, permanència i fins i tot una Copa del Rei. Raül Marín, Seró, Ros i sobretotCristian Santiago... Tots ells, comandats per Diego Mir -l'etern- m'han fet gaudir d'un esport minoritari però espectacular, on res és definitiu i no et pots fiar ni guanyant 3 a 0 a falta de 5 minuts per al final del partit.

El passat cap de setmana vaig viure en primera persona com a aficionat i com a periodista la Copa del Príncep. Esportivament vaig vore un equip compacte, guerrer, unit, treballador... sense dubte, un equip que l'any que ve tornarà a l'Ok Lliga. I ahí tots haurem de remar un poc més per mantindre'l.

Organitzativament, la Copa del Príncep fou un exemple d'eficàcia total. Cap problema, cap incidència. Per-fec-te. Fins i tot Jordi, el que posava la música, em va ‘deleitar' amb música de Queen durant tot el campionat. En fi, que... meravellós.

Només em va cridar l'atenció una cosa estranya, un fenomen impropi de l'afició de l'Alcòdiam, caracteritzada per la seua esportivitat i saviesa. Si fa falta cridar l'àrbitre o protestar per una jugada, es fa, però sempre amb una Educació mínima. A la part dreta de la graderia, PER FI un grup de joves animant. Em va entusiasmar vore que joves agafaven el bombo i les bufandes i es deixaven la veu pel seu equip. Ja el dia de les semifinals vaig detectar dues pancartes que presidien el pavelló i on es llegia: "Esta copa és espanyola". No entenia què volia dir, perquè dir que ‘Esta Copa es espanyola' és com dir que 2+2 són 4. És a dir, que no estem en Dinamarca, i per tant la Copa no és danesa i sí espanyola. Segons avançà la competició, aquest grup de joves, incloses dos xiques molt guapes però amb una llengua molt llarga, va pujar el to fins a límits desagradables. Em consta que la directiva es va preocupar i que des de l'Ajuntament van actuar de manera subtil per al dia de la final (només va quedar 1 de les 2 pancartes).

Aquells xicots sembla que no estaven massa interessats en l'hoquei i sí en insultar i polititzar un espectable esportiu que -almenys en l'Alcòdiam que jo sàpia- mai s'ha emprat amb eixa finalitat. Esport és esport i política és política. Els dirigents polítics i els esportistes d'elit estan farts de dir-ho: No cal mesclar política amb esport.

A banda d'allò de ‘Soy espanyol, espanyol' (qué és una evidència de l'estil ‘Soy humano, con cuatro patas, residente en la península ibérica), aquells xicots es van fartar d'insultar als àrbitres i als rivals. I això que els partits no van ser bruts... sinó, no vull ni imaginar. Tinc el record del porter del Maçanet mirant els xicots preguntant-los amb la mirada què passava, de què anaven, per què feien això...

En fi, supose que serà un cas aïllat. Cap mitjà de comunicació li hem donat més importància de la que té, que no és molta. Perquè el que importava era que tot anara bé i que la Copa del Príncep (espanyola, perquè estem en Espanya i no en Itàlia) es quedara en Alcoi. I tant venedors de motos sense rodes que som els alcoians, tant que ens mirem el melic, boníssims que som en tot... inventors de la Moral, les olives farcides i els Moros i Cristians... tants diners invertits en Fitur i en turisme per vendre la nostra imatge a l'exterior, perquè ara, davant d'un aparador nacional la caguem d'aquesta manera amb aquests xicots.

Supose que darrere d'ells no hi hauria ningú, perquè si és així, estaria molt malament això: no es pot polititzar l'esport. Després viatjarem fora d'Alcoi amb l'Enrile i voldrem que ens tracten bé, no? És que eixos xicots que li desitjaven el porter contrari "que es quedara sense respiració" no viatgen després amb l'equip i no representen amb l'escut de l'Alcòdiam la nostra ciutat.

No els hi tindrem en compte perquè segurament es van deixar dur per l'emoció de la Copa.

Vull acabar felicitant l'organització, l'alcalde, el president Andrés Hernández, la directiva, l'equip i l'afició de l'Alcòdiam per aquest triomf, el més important de la història dels equips alcoians de tots els esports.