Sobre les dimissions de la setmana

En una mateixa setmana dues dones importants a l'agenda política de l'Estat Espanyol presenten la seua dimissió per qüestions de salut. De manera més o menys immediata les xarxes socials s'omplen d'opinions sobre les seues decisions, que, al fi i a la postre, són seues i de ningú més.

A una, Adriana Lastra, se la titlla de mala feminista per deixar el seu càrrec orgànic al partit però no el seu escó al Parlament, com si foren la mateixa cosa davant d'un embaràs de risc. I el que és el pitjor de tot, qui majoritàriament estan opinant són homes que sembla que, de sobte, s'han convertit en experts en ginecologia i obstetrícia quan en realitat el que volen és opinar i fer mal des de posicions contràries a les que Lastra defensa. I tot molt normalitzat. I titllant-la de mala feminista, quan els primes que rebutgen fermament el feminisme són els mateixos acusadors.

La segona, Dolores Delgado, també dimiteix per qüestions de salut, i, sense entrar a valorar la seua gestió, també es qüestiona la seua decisió i es permeten qüestionar el fet que puga decidir sobre la seua pròpia vida. I també tot criticat i, al mateix temps, també, molt normalitzat.

En el fons el que passa és que són dues dones que han tingut molt de poder dins dun món que encara creu que les estructures de poder han de ser masculines i que les dones hem d'ocupar posicions sempre subsidiàries i mai i, sobretot, de cap manera, per damunt de cap home amb menys poder que elles.

Als homes els costa més dimitir per qüestions de salut, perquè ells mai podran tindre un embaràs de risc o senzillament perquè consideren que el poder és molt més important que la salut. I tots ells, tant de dretes com d'esquerres, tenen posicions patrimonialistes del poder.

Afortunadament el feminisme teòric ens ensenya que no és menys important la salut que el poder i que ficar el benestar i la salut al centre de les nostres vides és molt important.
El feminisme vol que les dones estiguen als llocs de poder, però per a canviar-los i dotar-los d'altres valors. No volem ocupar-los de la mateixa manera que ho fan els homes. No volem camuflar-nos amb la seua forma de fer política. Volem tindre estil propi per a fer-la. Però això es veu com un atemptat per part del patriarcat que és qui governa la política i l'economia del món.

I, precisament per això, les dimissions de dues dones amb càrrecs importants és perfectament qüestionable, perquè han ficat al centre de les seues vides, la seua pròpia salut. I ho han fet amb tot el dret del món. I vull insistir que no estic fent menció a la gestió que cadascuna d'elles ha fet dels seus respectius càrrecs. Només estic reafirmant el seu dret, que ha estat qüestionat per massa gent que té molts motius per a callar.

Ser feminista és una carrera de fons per canviar les coses perquè porta implícita una altra forma de vorer i de viure les situacions. És defensar el dret que cada dona té de prendre les seues pròpies decisions ens agraden o no.

Ser feminista, és defensar que cada dona té el dret a viure la seua vida i les seues potencialitats com vulga. I a cuidar-se com crega en cada moment de la seua vida. Sobretot en moments com els embarassos de risc.

La resta, el qüestionament d'aquestes decisions, és senzillament masclisme, agrade o no. I això ja sabem el que vol dir. Ja ho hem patit massa vegades.