OPINIÓ
Em resulta especialment dolorós haver d’escriure sobre aquestes coses i de manera contundent. És realment dur perquè sóc el primer que em pose la túnica, em carregue les cadenes de Navarro i isc al carrer el 22 d’abril amb totes les ganes de gaudir de les tradicions del meu poble i de passar-ho bé amb els amics i familiars. Quan el segon dia estic morint-me del cansament pense cap a dins allò de: “Són les festes del teu poble, no pots anar-te’n a casa ja”. Pensar que el meu iaio va refundar la filà fa més de 50 anys, saber que em va apuntar a la filà sense condicions i sense admetre peròs dels meus pares… i pensar que fa més 30 anys que sóc d’aquesta agrupació social… em fa sentir encara pitjor opinant sobre una Festa que és meua i de la que em sent partícip. No és qüestió d’auto-odi ni de fer mal per fer-ho, però el cert és que així no podem continuar.
El dia de la Glòria hi havia moltíssima menys gent que anys anteriors. El bon oratge, la desocupació… i “la dona que m’apreta i em diu que se n’anem a la platja, que ella no vol estar tot el matí de diumenge en casa mentre jo m’embufe en la Penya del Bon humor” tenen la culpa. Per un motiu o un altre, el cert és que a la plaça d’Espanya el dia de la Glòria es podia caminar sense problemes i fins i tot colar-se en primera filà quan fa 10 anys era impensable. Me tem que el mateix passarà el dia dels Trons, dimarts, a això de les 21.30, quan els que hem aconseguit el dia lliure, ens tornem a casa després de l’Aparició de Sant Jordi per anar a fer faena l’endemà. No podem continuar així, i menys justificar-ho tot com ho solem fer amb allò de: “enguany les festes fatal perquè cauen en cap de setmana i estarà ple de forasters".
No sé on hem d’arribar, no sé si ens sonarà el despertador un any quan Sant Nicolau estiga buit el 22 d’abril a les 20 de la vesprada. Perquè les entrades són eternes, avorridíssimes, insofribles i no hi ha persona humana que les suporte. Dotze hores assentat en una cadira de fusta suportant 100 tones de confeti sobre el cap. I vinga a passar morets i cristianets de quatre en fondo…
El tema de l'hostaleria tampoc acaba d’arrancar, i no és de rebut que la gent se n’haja d’anar fins l’Alameda per fer-se un bocata perquè el centre està saturat. Tant difícil és –senyors hostalers- posar quatre xiringuitos en algun carrerot (tipo Fira de Cocentaina) i fer rostides gegants? Després vindran dos tios de fora, el muntaran i ens queixarem.
El tema de la pólvora és també una agonia que s’allarga i s’allarga. Com sempre, mirem cap a altre costat mentre no ens arriba la galtada a la cara. El tema d’un quilo per cap… en fi, sabem que es compleix… deixem-ho “a mitges”. La limitació, la pròrroga fa que els alardos deslluïsquen prou. Si sabem que és un acte condemnat a desaparéixer o a quedar-se en una cosa testimonial… per què no ho fem ja? Per què no ho fem bé? Per què no ho fem tot de vesprada i de matí fem el contraban a una hora que les persones normals puguen vore’l (perquè ara el veuen els borratxos i els macarres que acaben faltant-li el respecte als pocs festers que matinen)?
Hi ha moltes coses a millorar. També el de la dona en la Festa. Que, gràcies a l’espenta d’algunes eminències talibaneres, està a punt d’esclatar-nos en la cara. I els festers, som tan sobiranament bobos que traguem. Els qui manen (polítics, primers trons, responsables de la Festa) li passen la pilota calenta a les assemblees de les filaes, i les filaes traguen.
A la fi, Marrakechs enfadats pel vestit femení, moltes filaes amb els cupos tancats per no deixar entrar dones. I ara, els ‘Verds.’
El discurs fals i hipòcrita és el de sempre: “Les dones clar que poden apuntar-se, ningú els diu que no… Que vinguen i s’apunten”. Però clar el que no diuen és que després d’apuntar-se s’hauran de sotmetre a la votació secreta (covard) dels festers que els negaran l’entrada. “Apunta’t que no et deixe entrar”.
Fins ara eren quatre fonevoleres. Però amb els Verds i els Marrakechs la cosa se n’ha anat de mare. Perquè són les filles i les germanes dels festers a les que no han deixat entrar fent –una vegada més- el ridícul i mirant cap a un altre costat en compte d’afrontar les coses de cara. Espantós, ridícul i molt de poble de fa 200 anys. La cosa no acaba així, perquè el problema passa a les filaes. I és que hi ha alguns als qui només els resta morir-se abans de vore una dona desfilant per Sant Nicolau. Però és que ja no és la qüestió important fer o no esquadra o vestir el mateix tratge. Els problemes ja arriben amb les dones que ixen amb els vestits ‘b’, que vesteixen paregut però no paguen ni tenen dret a res.
Algunes volen estar al costat del seu home –fester- en la Trilogia, o dinar en la filà. Però no poden perquè a la filà només dinen els festers. No poden desdejunar el dia de Sant Jordi perquè no són festeres tot i que van a la filà a dur al xiquet per a la Segona Diana. Deixen el xiquet amb el pare desdejunant a la filà i ella se’n va al bar del costat. I quan acaben, se’n van a la diana junts. És normal?
No les poden obligar a dur el casc posat perquè no són festeres, però sí que ixen a l’entrada amb la filà… en definitiva, xicotets detalls de convivència que acabaran fatal, amb festers enfrontats i amb polèmiques internes. Totes elles fruit de la incomunicació i del fet de no resoldre i sí guanyar temps. M’encantaria equivocar-me, però, de moment, és el que veig.
Acabarem tenint les millors festes del món, però s’ho passarem fatal.
No cal patir, no? Són festes. Passem-ho bé.
NATXO LARA
periodista