Sorry!

El millor de tot és que els anglosaxons, com que són la cultura dominant, han sabut imposar a la resta del món aquesta exquisida mostra de sensibilitat humana.

Esclafeix Fukushima? Sorry! Matem 12.000 persones a Bhopal? Sorry! En matem a 13.000 a Turquia? Sorry! Capellans que abusen sistemàticament de milers de xiquets en el món durant dècades? Sorry! Apareixen unes banderes amb els escuts preconstitucionals a les celebracions del PP a Gènova? Sorry! Mate a la meua parella o la deixe mutilada? Sorry? Furte uns milions d'euros de les arques públiques? Sorry! Assassine unes quantes persones en nom del meu país? Sorry! Reprimim amb massa sentit del deure unes manifestacions populars? Sorry! Exterminem 6 milions de jueus? Sorry!

Ningú està negant ací el valor del penediment i de la contrició sincera, però en les més de les voltes, no hi ha prou amb un ho sent. Un es queda amb ganes de més accions redemptores per part de qui ha comés l'abús, però, tot i això, el valor del sorry creix cada dia. És a dir, que les coses tendeixen a deixar-se arreglades amb un ho sent i ja està i pense que això no deuria ser suficient. En els més dels casos, hauríem de ser capaços d'articular millor els mecanismes d'exigència de les responsabilitats (perquè ja sabeu que la culpa no existeix, que és un invent cristià per a fotre'ns l'existència). De vegades sí que hi ha accions concretes (indemnitzacions, reconciliacions, que van més enllà de la petició de perdó), però no solen ser habituals.

I no crec que el fet del seu reconeixement siga suficient tot i que, insistisc, potser siga necessari per a fer més passes endavant. El més trist de tot és que, també de vegades, ni la influència de la cortesia anglosaxona (tan superficial i tan absolutament hipòcrita) és suficient per a que els implicats en abusos contra les persones demanen perdó.

Posats a concretar una miqueta, espere que algun dia els corruptes d'aquest país (els que han furtat fons públics, els que s'han lucrat a costa dels diners de tots, els que han permés que les administracions deguen fins a 2 anys de factures, els que els han deixat les portes del camp obertes a los mercados...) demanen perdó, però acaben també podrint-se en un racó fosc i humit.

I encara espere amb més ganes que ho facen la Casa Reial i Iñaki Urdangarín!

GERMÁN LLORCA
Equip d'ARA