Tankats: "Alcoi és un bon lloc per a nàixer, però després de l'adolescència resulta molt difícil trobar opcions"

Tankats és un grup de músics joves -la majoria de vocació i amb formació- que es dediquen a contar aquelles coses que els passen però també reivindicar allò que no els sembla bé. Ara, la majoria dels 9 integrants estudien a la Universitat, però tots provenen de l'Institut Pare Vitòria d'Alcoi, lloc que els va unir musicalment. Defineixen el seu estil com ara ska-rock-fusió i se senten molt vinculats a la terra on han nascut, viuen i no saben si podran viure en el futur. Els preocupa el futur i la pèrdua de compromís de molts joves en temes importants com el Benestar social o la Llengua. Assagen a La Nave de Max i actuen divendres 26 de setembre al Zoo Loco d'Alcoi.

Edu Terol fa de mestre de cerimònies i ens cita a la Nave de Max, un espai cultural únic, solidari i generós que per desgràcia, passa desapercebut entre els alcoians. La Nave de Max és el lloc ideal per fer música i per conéixer gent amb inquietuds. Allà, al cor del semi-desert polígon industrial de Cotes Baixes (aquell que fa uns anys bullia d'activitat i camions) els 9 de Tankats ens esperen. I ho fan assajant, sense perdre ni un segon. Falta algun integrant -comencen a estudiar a València i Alacant i cada dia és més difícil coincidir tots- però sona mol bé, molt compacte tot i que el recinte on ho fan no tindrà més de 15 metres quadrats. Toquen 'No mires enrere', un dels seus temes més populars, La cançó acaba i ens dirigim tots a la barra de la Nave de Max; llarga, de fusta, d'eixes sobre les que agrada acomodar el cos amb una bona birra per escoltar un bon concert. Són 7, així que sense pactar-ho, comencem una entrevista col·lectiva en què diferents veus responen de manera unitària i reflexiva. Els agrada la música, el seu poble i la seua Cultura. No veuen clar el futur, però la il·lusió, la Joventut i els concerts els mouen a anar avant sense mirar massa ni arrere ni al costat.

Tankats són: Alonso García (bateria), Ferran Mora (dolçaina i veu), David Nadal (veu i saxo), Carmen Martínez (veu), Eduard Terol (violí i veu), Isaac Terol (guitarra), Sergi Ribes (guitarra), Jordi Miralles (baix) i Jordi Juan Llàcer (teclat).

AM: Com funcioneu per fer les cançons?
TANKATS; La veritat és que un poc com una cooperativa. Un pensa una lletra, altre la melodia, altre els retocs i així aconseguim els temes des de fa quasi 3 anys.

AM: Sou 9 persones tocant. Com feu perquè hi haja harmonia entre tots i s'identifiquen els instruments?
T: Som tots músics i tenim certa idea del que està bé i del que està malament. Amb certs coneixements musicals és més fácil i aprenem a escoltar-se molt. També som auto-crítics i no tenim problema en dir-mos els uns els altres si una cosa no sona bé o està massa fort.

AM: Quina és la història de Tankats?
T: Tot va començar en un tancament per protestar per les retallades a l'institut Pare Vitòria d'Alcoi, on estudiàvem tots farà quasi 3 anys. Mentre estàvem allà, un va agafar un 'caixó' flamenc, un altre una dolçaina i sense tindre-ho previst ens van reunir uns quants amb instruments i vam fer una jam session improvisada. Els professors ens van embolicar perquè férem un concert un mes després i allà vam estar. A partir d'ací ix tot.

AM: Quin és el vostre mirall musical?
T: Ens mirem en tots, però potser Obrint Pas o la Gossa sorda siguen els grups que més ens interessen.

AM: A què vos dediqueu a banda de la música?
T: La majoria estem a la Universitat. Uns estudien Arquitectura, altre educació física, Telecomunicacions, Batxiller, de tot un poc. Molts som músics de banda: de la Simfònica alcoiana o altres bandes i també estudiem al Conservatori.

AM: Quantes cançons teniu ara i de quin estil?
T: Calculem que tindrem una desena, i ens agrada reunir el punk, ska, reggae, rock i ska. Podríem dir que toquem Ska-rock-fusion.

AM: I les lletres?
T: Solen ser reivindicatives defensant la Llengua o l'escola pública de qualitat, entre altres coses. Però també parlem sobre el dia a dia, la festa o 'la bufera'.

AM: On soleu actuar?
T: En molts llocs, però ens criden molt per a Trobades, manifestacions, festivals I ara molt en pubs. De fet, aquest divendres actuem al Zoo Loco d'Alcoi a les 20 hores I l'11 d'octubre, en el Festival la Nave de Max on celebrarem el seu aniversari mb noves cançons. Recentment hem actuat al Moniàtic.

AM: Heu parlat de la Gossa Sorda i Obrint Pas, alguna altra preferència?
T: Clar, per exemple Karraska'l, d'Alfafara o Libertad Kondicional, de Banyeres. Són dos grups agermanats amb qui coincidim molt i ens deixem material.

AM: Quin és el vostre objectiu musical?
T: Principalment consolidar-mos, mantindre el grup. Perquè som molts i estem repartits per diferents ciutats, i ens costa molt quedar per assajar.

AM: Sempre s'ha dit que Alcoi és una ciutat amb molt fr moviment cultural i en concret musical. Continua vigent aquesta afirmació?
T: Sí que hi ha moviment, però no tant. Grups hi ha molts, dispersos i de molts estils. Desustancia o Capitan Nuclear són alguns d'ells. Estem a la Nave de Max, però també a Batoi o a llocs particulars.

AM: I la gent 'jove', segueix tan pendents de temes culturals?
T: Hi ha de tot, però trobem que hi ha cert conformisme en temes com ara la protecció de la llengua o les retallades. La gent no s'involucra massa. Ens agrada contar coses i fer reaccionar els joves de la Nostra generació (16-18 anys) però no sempre ho aconseguim.

AM: Què tal la Nave de Max?
T: Estem ací des de l'estiu passat i la veritat és que ens ajudem moltíssim. Gràcies a ells vam actuar en 3 o 4 concerts l'any passat. A més, estem molt còmodes ací.

AM: Parlem una miqueta de política... Què vos sempla el que està passant ara?
T: Hi ha de tot i hi ha coses que ens agraden i altres no. El que importa és que no hi haja bipartidisme.

AM: I espereu viure a Alcoi quan 'sigau majors'?
T: Ens agradaria, però si continua com està ara ho tenim complicat. Alcoi és una ciutat on es podrien fer moltes coses, però ningú reacciona. Es viu una realitat paral·lela. Alcoi és un bon lloc per a nàixer, però després de l'adolescència resulta molt difícil trobar opcions.