Tens càncer? Fes-te una canya!

Estàs cansat de vore-ho en les pel·lícules i sèries fetes en els Estats Units, però no t'acaba d'entrar en el cap. No arribes a entendre què significa que a l'entrada d'un hospital t'estiguen demanant el segur mèdic abans de donar-te atenció. No tens ni idea: n'hi ha vora un 10% de nordamericans sense segur mèdic. I tampoc t'enteres: la immensa majoria dels segurs de l'altre 80% no cobreixen tots els tractaments ni/o la seua integritat (medicació, proves diagnòstiques, hospitalitzacions llargues...).

Però tu estàs feliç pensant que en els menús dels hospitals privats entren la gamba roja de Dénia i els sucs naturals de mango. Perquè t'han fet creure que la sanitat pública és una despesa (gasto) innecessària. Que estaríem totes i tots millor dins del "negoci" de la sanitat privada. Però xica; tan complicat és d'entendre que per 17'5 euros al mes (que és el "seguret" de merda que pots pagar) no van a donar-te ni el "bon dia"? I si creus que per 17'5 euros al mes van a pagar-te el tractament contra el càncer, o mantindre't una rutina de pastilles contra el colesterol, o donar-te tota la insulina per a la teua diabetis, o fer-te totes les proves diagnòstiques que per a certes patologies són necessitaràs... és que eres idiota. PUNT.

Per què n'hi ha un 10% de nordamericans (3'3 milions de persones) sense segur mèdic? PERQUÈ NO PODEN PAGAR-LO!  Per què els segurs mèdics no paguen la integritat dels tractaments crònics ni el tractament de certes malalties? PERQUÈ SÓN UN NEGOCI i ELS NEGOCIS NO ESTAN DISPOSATS A TINDRE PÈRDUES! Te'n recordes de l'ex-futboliste i després comentariste de TV Michael Robinson? Si tens un moment, mira't les declaracions que va fer un temps abans de morir: el segur privat que tenia (que ja pots tindre ben clar que no era la merda de segur que tu podries pagar) li exigia un tractament de 168.000 euros a l'any per a tractar-lo el càncer i que no estava "inclòs". Tu tens 168.00 euros, moniato? 

I al pas que anem, només és qüestió de temps que arribe el dia que t'hages de morir a les portes d'un hospital. Perquè el dia que tu, o qui siga de la teua família, tingues un càncer, o bé tens 168.000 euros "gastaorets" per any de tractament, o bé t'hauràs de curar a base de cervesa (LIBERTÀ!). Una altra opció és que compres la bandera d'Espanya més gran que veges i te la penges del coll (CONTRA LA ETA!). Spolier alert!: ni una cosa ni l'altra curen el càncer!

Recorda que el pròxim dia 28 votes precisament això. Votes entre invertir en la sanitat pública i fer-la millor, o apostar per un model de degradació constant i desmantellament de la sanitat pública com s'ha fet en Madrid. Per cert; la gestió privada de la sanitat no és més eficient. La gestió privada pels mateixos servicis sanitaris és sempre (sempre) molt (molt) més cara que la pública. 

I tu no vols haver-la d'utilitzar mai. No vols que t'hagen d'hospitalitzar mai. Però la voldràs tindre el dia que la necessites.

 

 

Germán Llorca Abad

 

PD. No és la primera volta que ho deixe per escrit en els meus articles (i sempre citant a l'Economista.es, és a dir, un diari poc sospitós de ser d'esquerres): a l'Estat Espanyol; la corrupció, l'evasió fiscal i el frau fiscal suposen deixar d'ingressar a les arques públiques 90.000 (noranta mil) milions d'euros A L'ANY. La sanitat anualment, tota la sanitat pública, en costa 87.941 (un 7'3% del PIB). Fes-te tu els comptes, "campeón".