Toni Francés sobre Alcoi Sud: “No sé si eixirà endavant. Sé que mereix la pena estudiar-ho”

Entrem en 2026 i enguany compliràs 15 anys com a alcalde d’Alcoi. T’havies imaginat en 2011 quan començaves que estaries tot este temps?

No, per a res. Igual que abans no m’havia imaginat mai ser alcalde. Açò de la política són circumstàncies que venen i oportunitats que ixen, però no està planificat perquè en política a escala personal poques coses es poden planificar.

Fent la vista enrere estos 15 anys, hi ha algun projecte conclòs del qual et sentes especialment orgullós?

Hi ha molts projectes, jo crec que en estos 15 anys Alcoi ha canviat molt. Primer, el model de ciutat, que és important. Veníem d’11 anys del Partit Popular d’un projecte de ciutat on tot era urbanitzable, tot era vendible, perquè vingueren ací els postors i els impostors a fer-se en Alcoi. Això es va trencar amb el meu govern, i vam apostar per una ciutat compacta, i per un model pensat en els alcoians i alcoianes.

A partir d’ací, hi ha projectes als quals tinc un especial carinyo, que igual no són els que la gent pensa. Com Alcoi Ciutat Amiga de la infància i els projectes que fem conjuntament amb UNICEF. Tenim el programa d’Atenció Prenatal i Primera Infància, que he tingut oportunitat de participar com a pare i vore com es treballa en eixa cura dels nostres xiquets i xiquetes abans de nàixer. Un projecte a més pioner en Alcoi, reconegut per UNICEF, reconegut per la Generalitat Valenciana que ara ja ho inclou en el catàleg de serveis per a tots els ajuntaments de la Comunitat Valenciana, i per a mi és un dels projectes més bonics que he fet com alcalde.

I d’estos 15 anys, algun projecte que no ha pogut ser i lamentes?

També hi ha projectes que al principi imagines i somies, i que al final no s’han donat les circumstàncies per a fer-ho realitat. Puc parlar de les Fàbriques de Creació, un projecte que vam estar treballant en la legislatura anterior, vam vore models, i inclús vam aconseguir que els pressupostos participatius de la Generalitat Valenciana inclogueren una partida per a recuperar un espai fabril i que fora un espai de co-creació per a dinamitzar la indústria cultural. Finalment, quan va entrar Mazón va ser un dels projectes que es va carregar dels pressupostos participatius. Va mantindre el Teatre Principal i el Molinar, han passat tres anys i ni un ni l’altre s’han fet, però continuen en els pressupostos de la Generalitat. Este ja no i crec que és un projecte que s’hauria de reprendre.

Parlem de projectes concrets. La peatonalització: en quin moment estem?

El projecte està ja finalitzat: ha acabat ja el procés de participació, s’han fet tots els tallers, reunions, i el període d’al·legacions. Hem inclòs moltes de les propostes de veïns, comerciants i partits polítics; aquelles que mantenien un sentit i coherència amb el projecte de peatonalització. Ara els terminis són clars: en febrer anirà a plenari l’aprovació inicial i, si s’aprova, serà l’exposició pública i resposta d’al·legacions. Jo calcule que abans de l’estiu podria estar.

I amb la Colònica d’Aviació, hi ha alguna previsió?

L’Ajuntament ja fa més d’un any que té la seua part finalitzada. I abans de Nadal em vaig reunir amb responsables del Ministeri que ha de licitar les obres d'urbanització, més de 4 milions d’euros d’inversió. En 2026 començaran les obres de la Colònia d’Aviació i crec que en huit o nou mesos podrien estar acabades.

Un poc més al nord tenim el Bulevard o Via Parc. Eixe projecte continua endavant o està pausat?

Si, el projecte està molt avançat, falta el procés de participació pública amb els veïns. Una part entra en els fons EDIL, nous fons europeus que tenim. Però perquè entraren més Ajuntaments el Ministeri va decidir reduir els imports. Nosaltres demanàvem una subvenció per a un projecte de 15 milions i ens han aprovat 10,6 i, per tant, ara hem d’ajustar els projectes. Per a fer realitat Via Parc necessitem l’ajuda també d'altres administracions i per això hem demanat a la Generalitat Valenciana que igual que va fer la primera fase, contribuïsca i ajude en les fases que queden perquè és un projecte de vertebració i de connexió de la ciutat importantíssim.

AlcoiSud. Sabem els problemes mediambientals que té i que ha portat els ecologistes a denunciar l’interior intent de fer un polígon allí. També compta amb l’oposició fèrria de Guanyar Alcoi, i el no convenciment de Compromís. Realment creus que eixirà endavant?

No sé si eixirà endavant. Sé que mereix la pena estudiar-ho. Sé que Alcoi necessita un gran espai de sòl industrial per al seu creixement, que tenim empreses alcoianes que necessiten eixe espai, i empreses de la comarca perquè no hi ha un espai d’eixes característiques en tota la comarca ni la província. També pot ser un punt per atraure empreses de fora que siguen sostenibles, que no siguen contaminants, i que complisquen tots els requisits.

Jo ara no puc dir si és viable o no és viable. El que dic sempre, anem a estudiar-ho, a vore els informes, i si els informes són favorables i no té una afecció negativa en el nostre entorn, endavant; i si la té, estarem en contra.

Ets conscient que, encara que els informes siguen favorables, continuarà havent un sector de la població, com els ecologistes, que no compartiran la urbanització de zones pròximes a l’aqüífer.

Sí, i entenc i respecte la seua postura. Jo com a alcalde mai posaré en risc l'aqüífer del Molinar. I per això la zona que està estudiant-se ara no és la mateixa que s’havia estudiat abans, no té res a veure des del punt de vista de l’aqüífer. Primer perquè no és la zona de captació, és una zona que està conformada per marges de vora 300 metres d’espessor, molt impermeable. Les aigües no vessen cap al Barranc de la Batalla que és on està el problema perquè és on es nodreix principalment l’aqüífer del Molinar, i, per tant, té uns condicionants diferents. Per això anem a estudiar-ho. Si fora la mateixa zona no caldria estudiar-ho perquè ja ha sigut descartada pel meu govern, i jo com a alcalde m’he oposat a altres propostes en eixe sentit. Però esta zona té unes característiques geològiques diferents de les altres que s’havien estudiat.

Alcoi és model de captació de fons europeus. S’han rebut molts milions. Però hi ha un desequilibri entre això i el dia a dia de la ciutadania que està més preocupada perquè no té aparcament o perquè tanquen els comerços.

Hi ha un desequilibri en algunes coses. Eixa visió en part l’entenc perfectament, però els fons europeus han ajudat a crear places d'aparcament, hem creat més de 600 places en Santa Rosa o el centre. Amb fons europeus hem millorat la urbanització i l'accessibilitat del centre d’Alcoi d’una manera important, i han ajudat a rehabilitar moltes vivendes tant públiques com privades.
I hem acabat l’any 2025 amb 300 empreses més a la ciutat respecte l’any anterior, moltes d’elles comerços.

Els fons europeus han permés fer grans obres importants que milloren el dia a dia de la ciutadania. Però sí que hi ha una qüestió, la major necessitat de recursos per al manteniment de la ciutat. Entenc al ciutadà que diu “molt bé que reurbanitzeu l’accés sud, que és importantíssim, però enfront de ma casa està per arreglar”. I això és cert, falten molts més recursos per al manteniment i hem treballat en això els últims anys. Hem duplicat la partida per a manteniment de la ciutat passant de 600.000 a 1 milió d’euros en un nou contracte, però és cert que mantindre una ciutat costa molts diners i mai tindrem suficient.

I si comparem Alcoi amb altres ciutats, ni és la ciutat bruta que diuen alguns, perquè si vas a Alacant, veus què és una ciutat bruta; ni el manteniment té una mancança tan important. Sé que quan t’afecta i entropesses tot el dia en el mateix rajol vols que s’arregle, i això intentem millorar-ho en els últims anys i especialment en 2026 prestarem molta atenció al manteniment.

Tot i les places creades, la falta d’aparcament continua sent un problema.

Utilitzem mal el vehicle en la ciutat. El gastem per a tot. Hi ha molts ciutadans que tenen oportunitat, en una ciutat com Alcoi, de desplaçar-se molt més a peu, i tenim un transport públic que ha incrementat els usuaris de forma espectacular en els últims anys. També hem fet el carril bici perquè s’utilitze una altra mobilitat que no col·lapse la ciutat. És cert que en moments com estes setmanes de festes pillar el cotxe en Alcoi és una locura, però igual que en València o Alacant.

Hem de treballar en projectes importants com la peatonalització, fer els carrers més amables. Perquè la ciutat és per a passejar, per a gaudir, per a compartir les places, els parcs, estar tranquils en la família en un trànsit molt més pacificat en el que no hi ha perill per al vianant. Eixe és el model de ciutat, i això requereix un canvi cultural que no és fàcil i que moltes vegades genera moltes resistències. Perquè per anar a l’Eduardo Latorre a fer spinning no fa falta agafar el cotxe, i ja de pas estàs fent un poc més d’esport. O l’oposició als pàrquings. Tu te’n vas a una ciutat i no pegues voltes buscant aparcament, te’n vas a un pàrquing. I ací ens costa molt això perquè a més volem aparcar en la porta del comerç on anem. No podem fer una plaça d’aparcament gratuïta per a cada persona.

Esteu satisfets de l’ús que es fa del carril bici?

Pot ser falta més educació i pedagogia. Però estic satisfet de l’ús del carril bici, i principalment del que més veig, el de l’Alameda que va ser el més qüestionat i criticat, i crec que és el més utilitzat de tots. També el carril bici que uneix Batoi i la Zona Nord s’utilitza moltíssim i s’utilitzarà més perquè és un projecte a futur, en el que les noves generacions aniran incorporant-se a eixa mobilitat. Molts dels nostres fills no tindran un vehicle en propietat i faran servir altres tipus de mobilitat com la persona, el transport públic, el vehicle compartit. Es mouran d’una altra manera i Alcoi està preparant-se per a eixos canvis que estan produint-se ja, no és ciència-ficció.

Este 2026, quins projectes esperes concloure?

Tots els que tenim en marxa, que són moltíssims. El tren, que és fonamental i les obres acabaran a finals d’enguany. Rodes estarà a ple rendiment també. I començarem un projecte que em motiva especialment que és l’ampliació del Campus d’Alcoi.

Un dels problemes importants que té la ciutat és l’habitatge i estem apostant molt fort tant per la creació d’habitatge com la rehabilitació. Un esforç que està fent l’Ajuntament en el carrer Sant Mateu, o gràcies al fons europeus en el carrer La Sardina, i esperem que la Generalitat faça la seua part i construïsca en Ambaixador Irles l’edifici que està pendent.

M’agradaria que fora també l’any de la millora de la sanitat pública. Amb l’ampliació de l'Hospital, que no entenc per què no està licitat encara; o el Centre de Salut de la Bassa que tampoc està en marxa i hauria d'estar en marxa: està el pressupost, està el projecte, està tot, que es faça d’una vegada.

He començat l'entrevista preguntant-te pels 15 anys que portes en l’alcaldia, per acabar vull preguntar-te pel futur. En menys d’any i mig tenim eleccions locals. S’acaba de renovar l’executiva del partit, i tu també has dit que tens ganes de continuar. Quina perspectiva tens?

Ara tenim una nova secretària general que és Lorena Zamorano, els anys anteriors havia sigut Jordi Martínez. Jo he sigut candidat i alcalde sense ser secretari general perquè una cosa no està vinculada a l’altra. És una decisió que encara no he pres, però sempre he dit que no em falten ni ganes, ni projectes, ni il·lusió, ni força. La meua motivació i la meua passió és Alcoi i jo crec que ho demostre tots els dies i està donant resultats molt positius.

És cert que vivim una situació política molt complexa i molt preocupant a tots els nivells. En l’àmbit mundial sembla una distopia que estem vivint i està traslladant-se a tots els nivells de la política. A nivell nacional, autonòmic i local hi ha un ascens de l’extrema dreta. L’accés de l’extrema dreta al govern suposa perdre drets i llibertats, i crec que millor exemple és Trump, per a qui l’ordre internacional i les llibertats no importen res, i vol imposar-se a costa del que siga. I eixe és el model que representa l’extrema dreta en tots els països.

També a nivel intern el nostre partit està passant una situació complexa. Pel cas Koldo, Ábalos i Santos Cerdán; també pels casos d'assetjament que són tan desagradables i repugnants.

Per tant, el Partit Socialista en Alcoi farem el millor per a garantir la continuïtat d’un govern de progrés a Alcoi, i ho farem en clau del que siga millor per a la ciutat. Si la millor opció és que jo continue de candidat és una possibilitat que està damunt la taula; igual que si he de fer un pas al costat i que hi haja una nova candidatura.

Dius un pas al costat on un pas enrere? Continuaries sent part de l’equip, tot i que no sigues candidat a l’alcaldia?

Un pas al costat perquè sempre estaré recolzant el meu partit i fent tot el possible per a guanyar les eleccions a Alcoi. Si no soc candidat prestaré totes les meues forces a qui siga candidat o candidata. Això es decidirà en octubre d’enguany que és quan el partit nacional aprova el calendari de primàries, i farem eixa reflexió pensant sempre en què és el millor per a Alcoi.

Si no eres tu el candidat a l’alcaldia, t’agradaria vore a algú en concret?

Hi haurà un procés de primàries i els militants triaran. Tenim la sort de tindre una gran pedrera socialista. Evidentment, Lorena Zamorano és la secretaria general i això també té un pes en el partit, però tenim una gran pedrera de gent molt compromesa, molt capacitada i en moltes ganes, per a fer un gran equip de govern.