Tradició i història: el pont entre l'emoció i la veritat

En la societat valenciana, sovint ens trobem en una cruïlla dialèctica on sembla que hem de triar bàndol: ens abracem a la tradició amb una fe cega, o ens aferrem als dades històriques amb una fredor que ignora el sentiment col·lectiu. No obstant això, la maduresa d'un poble resideix precisament en la seua capacitat per a entendre que estos dos conceptes, no són enemics, sinó les dues cares d'una mateixa moneda que configura la nostra identitat.

La tradició és la transmissió de ritus, creences i costums que ens donen un sentit de pertinença. És el que ens fa sentir part d'alguna cosa més gran que nosaltres mateixos. Quan participem en una festa o seguim un ritual heretat, no estem llegint un peu de pàgina d'un llibre d'acadèmia; estem vivint una experiència emocional. Suposa una cohesió social: crea vincles generacionals. Genera identitat: ens diferencia en un món globalitzat i proposa respecte: honorar la tradició és, en essència, respectar l'esforç i la memòria dels qui ens varen precedir. Ignorar la tradició per considerar-la "poc científica" és un error de base, ja que la cultura no es construïx només amb fets, sinó també amb els significats que els humans donem a eixos fets.

D'altra banda, la història objectiva és una obligació intel·lectual. Conèixer els fets, les dates i els contextos documentats ens permet fugir de la manipulació i del mite buit. Les dades objectives no venen a destruir la tradició, sinó a explicar-ne l'origen, l'evolució i, de vegades, a desmuntar falsedats que poden haver sigut utilitzades amb finalitats alienes a la cultura.

Tenim el deure de preguntar-nos el "per què" de les coses. Si una tradició té un origen diferent del que diu la llegenda popular, el coneixement d'eixa veritat no li resta valor; al contrari, li afig una capa de profunditat i comprensió que només el rigor pot oferir.

La clau es troba en l'equilibri. Podem gaudir d'una processó, d'una dansa o d'una llegenda fundacional sabent perfectament què és part de la mística i què és part del registre documental. Conèixer la història ens fa lliures; respectar la tradició ens fa humans.

"Un poble que oblida la seua tradició perd la seua ànima, però un poble que ignora la seua història està condemnat a viure en una ficció".

No hem de tindre por a la veritat històrica. Si la nostra tradició és forta, sobreviurà a qualsevol dada objectiva. De fet, enriquir el nostre folklore amb el context històric real el fa més resilient i digne de ser transmès a les futures generacions. Som fills de la història i hereus de la tradició; renunciar a qualsevol de les dues és renunciar a una part fonamental de nosaltres mateixos.