Com fer música amb objectes que alguns consideren "merda", però que són reutilitzables, i com acomiadar-se de la dansa en escena volant des d'un avió. Objectiu de tots dos: desafiar els límits del cos. Així va ser el final de la XXIV Mostra de Teatre d'Alcoi, que ja comença a preparar el seu 25é aniversari.
Bohemian Rhapsody, Sweet Child O'Mine i Hey Ho Lets Go, entre altres grans èxits de pop, rock i punk van sonar gràcies a l'enginy i l'esforç a quatre veus dels germans Jashgawronsky (arribats directament d'Armènia, a més a més, de veritat -el seu vol acabava de deixar-los a terra, pràcticament-). Qui pot pensar que del so emès gràcies a escombres, ratlladores, i uns curiosos porcs escandalosos, pot surgir una peça clàssica que ens faça voler botar de la butaca. O que els monosíl·labs, el balboteig i els sons guturals poden sonar a glòria i a metal. Humor modern i minimalisme visual i sonor apte, solament, pels sensibles (i millor si el seu nivell d'anglés és mitjà). Grans expectatives que no van defraudar, en el cas d'una servidora.
Sol Picó...Sol Picó. D'aquesta ballarina alcoiana, que aguanta el pes malgrat tenir els lligaments d'un genoll trencats, poc puc dir. D'una banda, perquè solament l'he vista actuar en Memòries d'una puça. D'altra, perquè els seus espectacles em fan establir un vincle massa personal -açò per a ella és un punt possitiu-. Estic segura de què l'admire, perquè ho té tot com a artista. Els seus monòlegs són feridors, però també acaronen la realitat més crua. Però ahir em va sorprendre gratament, en el que diuen que va ser la seua despedida dels escenaris -no com a coreògrafa-. Mentre viatja en avió, recorre i recorda alguns dels seus espectacles, amb pujades i baixades-vertiginoses-, en companyia del seu air hostess, que va tallant delicadament un pernil -que menjaran tots els assistents, tant fracassats com exitosos-. La clausura d'ahir va ser extremadament elegant, "de altos vuelos". Em quede amb el moment en què Sol es "refrega" pel seient de l'avió. Aquesta alcoiana triomfadora és tan ergonómica que no sembla feta de carn i ossos.
Fins l'any que ve, si la Mostra vol.
Marta Rosella (periodista)