El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps
español Este contenido sólo está disponible en valenciano

Article d'opinió de Tere Mollá Castells, feminista, activista social i comunicadora d'opinió

Tere Mollá Castells

Tristament encara resulta necessari parlar

El passat dilluns, dia sis de febrer i com cada any des del dos mil dotze, en què l'Assemblea General de l'ONU va designar aquest dia, el sis de febr…

El passat dilluns, dia sis de febrer i com cada any des del dos mil dotze, en què l'Assemblea General de l'ONU va designar aquest dia, el sis de febrer com el Dia Internacional de Tolerància Zero per a la Mutilació Genital Femenina, una jornada de conscienciació per a ampliar i dirigir els esforços per a l'eliminació d'aquesta pràctica.

La mutilació genital femenina és una pràctica que implica l'alteració o lesió dels genitals femenins per motius no mèdics i que internacionalment és reconeguda com una violació greu dels drets humans, la salut i la integritat de les dones i les xiquetes.

Pot causar complicacions de salut a curt i llarg termini, inclòs dolor crònic, infeccions, sagnats, major risc de transmissió del VIH, ansietat i depressió, complicacions durant el part, infecunditat i, en el pitjor dels casos, la mort.

Encara que la pràctica s'ha mantingut per més de mil anys, hi ha motius per a pensar que es pot acabar amb la mutilació genital femenina en una sola generació. És per això que les Nacions Unides lluiten per la seua erradicació plena per al dos mil trenta, seguint l'esperit de l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible cinc dins l'Agenda 20-30 de l'ONU.

Només al dos mil vint-i-tres, quatre milions tres-centes-vint mil xiquetes a tot el món corren el risc de patir mutilació genital femenina. I estem parlant només d'un any, el d'enguany.

Sovint la mutilació genital femenina respon a la concepció del que es considera una conducta sexual acceptable i té per objectiu assegurar la virginitat abans del matrimoni i la fidelitat després d'ell. Aquesta pràctica busca també, augmentar el plaer sexual masculí tot i que siga, com hem vist, a costa de la mutilació dels cossos de les xiquetes i del seu patiment de per vida. Una forma més en què actua el patriarcat utilitzant els cossos de les dones com a eina de submissió per a augmentar el seu plaer i el seu poder.

Molts països a tot el món han decidit des de fa anys confrontar aquesta xacra des dels seus codis penals. Concretament a l'Estat Espanyol la llei espanyola contempla en l'article 149 del Codi Penal, la pena d'entre sis i dotze anys de presó a qualsevol persona que practique una mutilació genital femenina dins del país.

Si la víctima fora menor d'edat o tinguera una discapacitat per la qual necessite especial protecció, el jutge pot estimar la retirada de la pàtria potestat, tutela, curatela, guarda o acolliment de temps per un període d'entre quatre i deu anys.

A través del programa conjunt entre el Fons de Població de les Nacions Unides i UNICEF, més de sis milions de xiquetes i dones van rebre serveis de prevenció, protecció o cures relacionades amb la mutilació genital femenina. A més, entorn de quaranta-cinc milions de persones es van manifestar públicament per a abandonar aquesta pràctica perjudicial, i el nombre de comunitats que van establir estructures de vigilància per a rastrejar a les xiquetes van aconseguir protegir més de mig milió de xiquetes.

Com veiem, una vegada més, la sensibilització i la conscienciació per a la prevenció d'aquesta forma brutal de violència masclista exercida sobre les xiquetes, ha donat resultats positius i, precisament per això, cal reforçar aquests esforços per tal de previndre aquesta pràctica. Aprofite aquestes línies per a poder donar a conéixer dades i continuar fent pedagogia per la seua total erradicació.