CONSOLIDAT EL NOSTRE VI, COMENÇA UN MOVIMENT TURÍSTIC AL VOLTANT
Amb diferents condicions i entorns, les Comarques Centrals s'acullen a dos denominacions d'origen diferents que responen a la divisió per províncies (DO València i DO Alacant). Sense valorar aquesta qüestió, és cert que les condicions de producció són força diferents entre les zones que fan vi a cadascuna de les províncies. Condicions diferents per al raïm, però també per al turisme, la gastronomia i tots aquells negocis que puguen desprendre's del vi.
DO València
Així, d'una banda tenim l'anomenada subzona Clariano de la DO València, que abasta una zona entre Quatretonda i la Font de la Figuera, a les comarques de la Vall d'Albaida i la Costera. Amb prou encert al meu parer, aquesta franja de terreny -especialment la zona dels Alforins-, fronterera i preciosa, ha sigut batejada com la Toscana valenciana. I és que, superat el nucli urbà d'Ontinyent, entrem en un territori bast, més o menys ondulat, i eminentment agrícola. Unes terres rurals i encara relativament verges, carregades de vinya, canviants amb les estacions i oferint sempre una de les imatges més belles de les nostres comarques.
Ja fa anys que es produeixen bons vins, amb cellers punters com el de Daniel Belda, Los Frailes o Heretat de Taverners a Fontanars, o Celler del Roure a Moixent. Molts dels vins que fan a aquestes bodegues, com també els de Rafa Cambra a Ontinyent o altres de la Cooperativa de la Font de la Figuera, figuren entre els millors d'Espanya cada any i fins i tot a l'estranger. De fet, al voltant del 70% de la producció de la DO València i per tant de moltes d'aquestes empreses es destina avui en dia a l'exportació.
A més a més, al paisatge immillorable i els vins excel·lents cal afegir també unes bodegues tradicionals però renovades, a sovint ubicades en masos al mig del camp. Unes masies que ja s'han preparat per a l'acollida de l'aficionat, que cada vegada més freqüenta les carreteres secundàries de la comarca als matins de dissabte i diumenge. Matins assolellats i perfectes, als que només caldria afegir una millor oferta gastronòmica -latent, de moment-, i sobretot, una millor oferta hostelera i coordinació general.
En això estan. Per exemple, el restaurant més destacat de Fontanars dels Alforins, Casa Julio, acaba d'estrenar la primera estrella Michelín de la Vall d'Albaida, compartida a les nostres comarques amb la que ja tenia l'Escaleta de Cocentaina. Un altre bon exemple és el treball que està encetant-se arran del Pla de Desenvolupament Rural valencià, del qual a poc a poc van veient-se resultats.
Però l'enoturisme és molt més i queda molta faena a fer. Especialment dinamitzar l'oferta gastronòmica a nivell global com també millorar el flux de visites als cellers i, si és que es vol aconseguir un turisme estable i regular, acabant per completar i coordinar l'oferta de cases rurals i allotjaments.
Acabe com acabe aquesta història, el treball a la subzona Clariano i molt especialment als Alforins està en marxa i avança en la bona direcció. Daniel Belda, potser l'empresari més dinàmic, ja ha sorprès amb la seua imatge de marca i el seu nou celler. Tan de bo demà siga ell mateix o un altre empresari qui presente una altra iniciativa en aquest sentit que a ben segur serà ben rebuda pels aficionats a la gastronomia però també a la natura i el paisatge.
Abans de repassar la situació al Comtat, ben diferent a la realitat dels Alforins, cal tenir en compte també que a l'altra banda de la Vall d'Albaida es fan esforços per aconseguir bons vins, però també per avançar en la millora del turisme rural i vincular-lo al vi i la gastronomia.
És cert que les condicions del terreny són diferents i les plantacions de vinya són menors, i per tant els esforços i resultats són també distints. Destaca el vi de Bodegues i Vinyes d'Agullent i també algun espai d'allotjament rural, com l'original proposta de Ca les Senyoretes a Otos, una casa molt activa que vincula l'allotjament al territori, la gastronomia o la cultura.
El Comtat i la DO Alacant
La situació a la comarca del Comtat i les zones vitivinícoles de l'Alcoià no té res a veure amb la valenciana. Ens trobem amb només dos cellers actius i moderns com per a tindre en compte, i ben diferents, com són Vins del Comtat, a Cocentaina, i Celler de la Muntanya, a Muro. N'hi ha també cooperatives en funcionament com la de Castalla, on el vi era abans predominant però avui en dia pràcticament una anècdota.
En tots dos casos a tindre en compte, res de celler al mig del camp ni de Toscana valenciana que de seguida ens faria pensar en una visita a la bodega i, per tant, en encetar el camí de l'enoturisme. D'entrada, tot el contrari, amb el suport això sí de bons vins. Una comarca com l'Alcoià industrial i on els terrenys agrícoles estan en la majoria de casos en desús i un altra, com el Comtat, entre rural i industrial on encara queda una mica d'explotació agrícola, però en molts pocs casos vitícola o vitivinícola.
És en aquest marc on es desenvolupa el treball d'un pioner com Juan Cascant, propietari del Celler de la Muntanya, a Muro. Amb menys de 10 anys d'història i sense acollir-se a cap DO, porta uns anys sorprenent dins del sector amb els seus vins i les seues propostes. El seu tint Almoroig, per exemple, brilla amb llum pròpia des de fa unes temporades entre els millors segons els crítics, que el consideren excel·lent.
No menys sorprenent i innovadora és la proposta del Celler de la Muntanya pel que fa a l'empresa. Per tal de potenciar la recuperació de les terres agrícoles de la comarca - a nivell de paisatge, cultura i economia- i amb la idea, evidentment, de fer millorar els resultats empresarials, el celler ha llençat el projecte Microvinya. Un projecte innovador pel que ja s'han interessat a nivell nacional, que ha reclamat l'atenció de mitjans de comunicació i, fins i tot, de l'Administració autonòmica que veu la iniciativa amb bons ulls i estudia fórmules de suport.
En essència, ací tenim tot el contrari que a València, amb el nexe c