- De nou, un últim tram horrible, com el dia del Castelló, en què l’equip s’ofusca i no encerta ni una passada.
Tot i tindre les tres millors ocasions del partit, el Deportivo ha perdut un encontre de manera inexplicable, amb uns vint minuts finals per a oblidar, amb errades garrafals, falta d’actitud i oportunitats d’or desaprofitades.
L’Alcoyano ha perdut per dos gols a zero al camp «antic» de La Condomina, amb dos dianes encaixades en l’últim tram del partit, quan l’empat a zero era el resultat més previsible després de viure una primera part de sopor, avorriment i desídia.
Naranjo, Kenneth i Guille Andrés han tingut tres ocasions clares que han malbaratat amb el 0-0 i que haurien canviat totalment el marcador. Naranjo, a soles, ha xutat a les mans del porter; Guille Andrés ha creuat massa la pilota, i Kenneth ha llançat al «ninot» en una jugada de mà a mà que els 200 alcoianistes desplaçats han cantat com a gol.
Aquesta jugada ha sigut especialment rellevant perquè, del possible 0-1, s’ha passat a l’1-0. Falta innecessària a prop de l’àrea murciana i Aquino que xuta ras. Jagoba, que després ha aturat tres xuts molt bons dels murcians, s’ha empassat la pilota en la ja habitual «jagobada» de l’any. Una errada imperdonable.
L’Alcoyano ha intentat reaccionar, però sense massa idees, fent faltes i perdent pilotes de manera innecessària. De fet, els canvis de Fran Alcoy aquest diumenge han sigut realment desafortunats. Kenneth ha tocat quatre pilotes: la del gol errat, una falta que li ha costat una targeta i dues faltes més que els murcians han aprofitat per a perdre temps.
I quan l’Alcoyano transitava com un pollastre sense cap per l’històric estadi, Castillo ha arreplegat una pilota que ha passat per damunt de Mecerreyes i, a plaer, ha creuat el tir davant de Jagoba per a fer el 2-0. Sorprén que Mecerreyes, acabat d’eixir al camp, haja corregut menys que el cavall del roín de les comboiades i haja deixat a soles Castillo perquè es lluïra sense oposició.
En definitiva, tres punts que volen i que, com a mínim, haurien pogut ser un empat en condicions «normals». I, de nou, un últim tram horrible, com el dia del Castelló, en què l’equip s’ofusca i no encerta ni una passada.
Vindran temps millors.
