Sandra Obiol, sociòloga: “Cada vegada els tenim més tard i tenim menys fills, encara que hi ha diferencies segons la trajectòria vital i acadèmica de cada dona”,
Els riscos mèdics de les que son mares més tard son majors, però també hi ha més maduresa emocional a l'hora de pendre decisions. Siga com siga, el retard de la maternitat ve condicionat per les condicions laborals, l'accés a l'habitatge i la manca de polítiques de conciliació.
La situació social i contextual està retardant l’edat en que les dones es queden embarassades. En 2019 un 7% de les dones que donaven a llum al Departament de Salut d’Alcoi tenien més de 40 anys, des del 2020 i fins el 2024, aquest percentatge ha incrementat un 1%, situant-se en el 8%.
Ser mare passats els 40 anys suposa uns riscos, tant per a la salut de la gestant com per al seu bebè. Per exemple, segons explica Bea Gómez, Cap de Secció de Ginecologia del Departament de Salut d'Alcoi, el risc d’avortament creix de manera considerable, principalment per les alteracions cromosòmiques dels òvuls, degut a l’envelliment dels ovaris, el que afecta tant a la qualitat com a la quantitat d’òvuls. Aquest i altres motius, son els que fan que un embaràs a aquesta edat siga considerat com ‘de risc’.
També incrementa la probabilitat de malalties com la diabetis gestacional, hipertensió, trombosis o hemorràgia durant el part o major risc de que el part siga instrumentalitzat o acabe en cesària.
Els bebès, segons explica la ginecòloga, tenen major risc de presentar anomalies cromosòmiques, nàixer de manera prematura, major risc de despreniment prematur de la placenta o placenta insuficient, etc.
Però, no tot son complicacions. Noemí Belda, Comare al Centre de Salut de Muro, i amb anys d’experiència al paritori de l’hospital Verge dels Lliris, explica que també hi ha avantatges: “Les dones que son mares més tard, tenen més experiència vital i molta maduresa, el que ajuda a que prenguen decisions d’una manera més calmada”. Belda acompanya a les mares des que comencen el seu procés de gestació i assegura que ella el que ha observat a la seua pràctica diària, és que més que l’edat, el que condiciona és l’estil de vida: “Una dona que menja saludable, fa exercici físic, parirà millor que una altra que no tinga eixa estil de vida saludable”. El que sí que ha observat al postpart és major cansanci per part de les mares, especialment en aquelles que ja tenen un fill anterior, el que és molt habitual a partir dels 40 anys.
La realitat, en canvi, és que moltes vegades les mares no han pogut ser-ho abans, i açò es deu a raons sociològiques. El que fa que moltes dones, davant dels riscos ja esmentats, decidisquen quedar-se embarassades malgrat tot. Sandra Obiol, professora de la Universitat de València del departament de Sociologia i Antropologia Social i alcoiana, explica que des dels anys 70, l’edat per a tindre fills ha anat incrementant: “Cada vegada els tenim més tard i tenim menys fills, encara que hi ha diferencies segons la trajectòria vital i acadèmica de cada dona”, argumenta. Per exemple, les dones migrants son més joves que les no migrants, les que estudien son mares més tard que les que no.
Obiol explica que açò està molt relacionat amb “com ha canviat el rol públic i la identitat de les dones” i afegeix: “Cada vegada és més important el paper que juguem a l’espai públic, al treball, a l’activisme, etc.”. Però a banda, també hi ha algo molt evident: “Hi ha un procés de precarització de les condicions en que nosaltres fem eixe rol públic”. I és que cada vegada costa més tindre una feina amb estabilitat i un sou digne, accedir aun habitatge, etc. I segons explica la sociòloga, també hi ha un canvi en la manera d’entendre les relacions amoroses per part de les dones. Tots aquets factors fan que les dones allarguen molt el fet de tindre fills: “Hi ha moltes dificultats a l’hora de conciliar el treball remunerat amb el treball de cures” i sentència: “Prou fem que tenim fills”.
Ser mares passats els 40 anys és un risc per als cossos de les dones i per als bebès, però segons opina Obiol, i segons s’ha observat també a diversos estudis i enquestes, moltes dones no sols serien mares abans, sinó que també haguren tingut més fills si no fos per raons econòmiques i de conciliació: “Cal implementar polítiques públiques en aquest sentit” i recorda la precarietat laboral, el complicat accés a l’habitatge i la manca de serveis públics de conciliació son el problema.