Article d'opinió de Lucia Romero Segura, Historiadora i Crítica d’Art; Presidenta de l’Associació Valenciana de Crítics d’Art.
Un adéu al gran mestre de la ceràmica contemporània
Diumenge 5 de novembre ens ha deixat l’artista alcoià que va saber treballar la ceràmica com mai abans s’havia fet, Vicente Gomis Casasempere, Vigre…
Diumenge 5 de novembre ens ha deixat l’artista alcoià que va saber treballar la ceràmica com mai abans s’havia fet, Vicente Gomis Casasempere, Vigreyos ens deixava en aquest món.
Però com tot artista mai ens abandonarà, el seu llegat i tota la seua obra continuarà sempre vigent i sempre formarà part de la nostra història de l’art.
Nascut a Alcoi en 1932, Vicente Gomis explorarà el món de la ceràmica més tard que d’hora, ja que inicialment no havia pensat en treballar aquesta disciplina artística fins que es va creuar al seu camí el mestre Norman Arsenault, durant la seua etapa nord-americana. Si bé Vigreyos va estudiar a Espanya, aviat es veurà atret per altres països i cultures, després de fer el servei militar marxarà a França per a aprendre la llengua. Posteriorment, valorarà si tornar a Espanya o no, però evidentment no era un país amb grans llibertats, pel que decideix marxar als Estats Units, allí primer anirà a Boston i més tard a San Francisco, on coneixerà al seu descobridor, Norman Arsenault professor del Museum of Fine Arts de Boston, que va saber veure el gran potencial de Vicente Gomis. Acabarà els seus estudis a Nova York sota la direcció de Francisco García Lorca i aconseguirà el “Master of Arts” per la Universitat de Columbia.
Durant aquesta etapa estretirà llaços amb Norman Arsenault i coneixerà a Yusike Aida i Peter Voulkos, grans inspiracions per a Vigreyos que conformaran la novetosa visió de la seua creació ceràmica.
De tornada a Europa s’establirà a França on treballarà dissenyant per a diferents empreses ceràmiques, en un moment donat marxarà a Barcelona on coneix a Antoni Tàpies, que també l’influirà dins de la seua obra.
Els anys setanta i huitanta estaran marcats pel seu treball a la seua galeria i al seu Château de La Coste, que tindrà la funció de Museu i de Galeria.
En els anys huitanta i, a causa d’una malaltia, es quedarà allunyat del quefer ceràmic, però s’intensifica el seu procés d’investigació i obre a Collonges-la-Rouge una galeria d’art de venda de les seues peces ceràmiques.
La vida de Vigreyos transcorre a França majoritàriament, però sempre mantindrà el seu lligam amb Espanya i amb Alcoi. Veient la seua obra a l’última exposició duta a terme a Alcoi per l’Ajuntament, Apologia de la Ceràmica, que es va desenvolupar a l’IVAM-CADA-ALCOI i de la que vaig tenir el gran honor de comissariar, s’aprecia la genial visió de les seues peces, el concepte inexplorat fins aleshores que podia aportar la ceràmica, com és el concepte del buit, el volum o el joc de cromatismes mitjançant l’òxid.
L’obra de Vigreyos no deixa indiferent a ningú, per aquest motiu tot i que la seua persona ens haja abandonat, la seua obra i per tant la seua essència sempre restarà amb nosaltres.