La veritat no sempre agrada. No sempre és bonic vore situacions que es capgiren i que segurament han passat o podrien passar a casa teua. L'obra agrada, enganxa, per la seua proximitat, pel seu toc de tragicomèdia i per la descripció d'una familia massa pròxima, amb tots els personatges tant i tant reals.
Pau Durà, actor i director alcoià, és l'encarregat de dirigir aquesta obra que ha triomfat per tots els racons de Catalunya i que, sens dubte, ha estat una de les més seguides i lloades per assistents i programadors de la Mostra. La tragicomèdia realista és un gènere atractiu per la projecció que l'espectador sent en algun dels moments de l'obra.
Es viu una celebració familiar un tant especial que es complica i que conta amb els personatges tòpics. La filla desempleada, el fill a qui acaba d'abandonar la dona, el germa que sembla que ho sap tot i a qui tot li va bé. I la mare, que no poc parar de xarrar i de patir i que dóna lliçons de la vida a tots... sense que les demanen.
Excel·lent repartiment amb Francesc Orella, Maife Gil, Ramon Madaula, Cristina Genebat, Àgata Roca i Jacob Torres que es complementen a la perfecció en el sopar setmanal que se celebra cada divendres al bar d'un d'ells.
I com diu Pau Durà, aquesta obra fa riure sobre coses que haurien de fer plorar dins d'una família on tots són víctimes i botxis.