Un banc de proves frustrat

Amb cara de ximples ens hem quedat. Amb la mel als llavis i sense temps de gaudir-la més enllà de la nit electoral. El votant d'esquerres de la ciutat d'Alcoi ha assistit insòlit per contemplar com la voluntat d'una gran part del poble i un projecte compartit més enllà de les nostres fronteres i ideologies individuals s'ha esvaït deixant només cendres (i molt de fem) al seu pas.

La negociació del Pacte de Progrés a Alcoi ja va començar amb molts entrebancs. Amb un Bloc pletòric, una Esquerra Unida que no perdia el ritme i un PSOE més dèbil que mai, a Alcoi van jugar més factors externs que no pas de la casa. L'Alcaldia de la ciutat es jugava en moltes taules i a molts llocs alhora, i això ja ens feia preveure que a Alcoi ens jugàvem moltes més coses que un Pacte de Govern qualsevol.

Fins i tot els principals protagonistes, amb Toni Francés ja com a Alcalde alcoià, van afirmar en diverses ocasions que Alcoi era la "prova pilot" o el "banc de proves" del que podia ser el Govern de la Generalitat Valenciana en 2015. Vist com ha quedat tot, i el que està per vindre, molts preguem perquè el 2015 i a gran escala no es torne a repetir aquest drama.

Al marge de fanatismes i militància de base, és de suposar que el votant d'esquerres alcoià (el qui creu amb una força que supera les sigles) en aquests moments tindrà una profunda i amarga tristor. Amb tot el País Valencià mirant-nos fixament, nosaltres (ells) no hem (han) sabut estar a l'alçada del que s'esperava. I és ben sabut per tots que les circumstàncies perquè açò torne a passar no seran fàcilment repetibles.

Malgrat tot, com deia Joan Fuster -i a mi m'ha recordat un home alcoià d'esquerres convençut-, molts seguirem pensant que "la revolució vindrà de les muntanyes".