"'Un, dos tres'... Crec que una gran majoria hem disfrutat amb el vals combatiu que Jordi Botella s'ha marcat amb Homenatge a T, aquesta vesprada al Teatre Calderón. Després de l'espectacle flamenc als Salesians, la Mostra amb més nom de la Comunitat Valenciana ha continuat amb el que, es preveia, anava ser un dels plats forts" Marta Rosella Gisbert, periodista
"Un, dos tres"... Crec que una gran majoria hem disfrutat amb el vals combatiu que Jordi Botella s'ha marcat amb Homenatge a T, aquesta vesprada al Teatre Calderón. Després de l'espectacle flamenc als Salesians, la Mostra amb més nom de la Comunitat Valenciana ha continuat amb el que, es preveia, anava ser un dels plats forts.
El "gom a gom" anticipava les ganes d'un públic famolenc. I, el tast, efectivament, ha estat un èxit. El ball sensorial ha començat suau -que no fluix-, amb una Teresa brillant (Rosanna Espinós) i, moltes vegades, més boja encara que aquella que ens va fer imaginar l'Ovidi. Podríem dir que, lluny del format clàssic teatral, la peça s'ha centrat en una mena de composició poètica en tres dimensions (l'hipnotitzador audiovisual de Xavi Cortés i Carolina Miralles, la música amb Moisés Olcina, Joan Aracil i Jordi Sempere, i el diàleg dels protagonistes principals), perfectament acoblades.
"Potser fou l'últim fet/amb algú que estimés/abans que un bombardeig/la tornés boja". La segona part ha dictat una poesia de guerra, amb un Ovidi molt creïble (Pep Sellés) i una Teresa encara més caòtica. La barreja d'emocions ha vingut marcada en bona part per la música -magnífic saxo que gemegava al compàs dels avions bèl·lics italians-. La tornada de la famosa cançò del cantautor alcoià s'ha anat entretallant al gust de la trama. Al final, tots hem acabat ballant. M'atreviria a dir que a ningú li ha resultat indiferent l'Homenatge a T de La Dependent. Un bon començament.
Marta Rosella Gisbert, periodista