UN FRONT PROGRESSISTA A LES PROPERES ELECCIONS LOCALS

Serviria el mateix titular per a qualsevol altra elecció que vinga. Com sabem, el proper any 2027 hi haurà eleccions autonòmiques i locals i, possiblement, si no abans, les generals. A la capçalera de l'article es parla d'un front progressista futur i en referència a l'article de Diego Fernández, de Guanyar Alcoi, en postular-se com a candidat a les locals per part de l'opció municipalista. Diego parla de la necessitat de fer un front progressista fins i tot abans de les eleccions locals.

La veritat és que, com hem dit més d'una vegada, totes les eleccions realitzades fins ara (de caràcter autonòmic) i també els sondejos estan demostrant que el triomf de l'extrema dreta i la dreta és gairebé segur.

Per això, el que es preveu en totes les cites electorals per a les opcions progressistes és francament desolador. Fernández fa esment a la possibilitat de realitzar canvis ara mateix en l'àmbit local per part de l'esquerra per tractar, de manera certa, de «salvar els mobles»; és a dir, esmenta d'alguna manera el desgast del govern municipal, especialment en la part socialista i en el lideratge de Francés (gairebé 20 anys com a regidor, els últims 15 com a primer edil). Aquesta sensació existeix al carrer, amb encerts però també amb errors en la política municipal, sobretot durant els últims anys.

La gent de la nostra ciutat parla del mateix: de la manca d'oferta industrial i de llocs de treball en aquest àmbit, de la brutícia de la ciutat, de la manca d'infraestructures de tipus divers, esportives i d'oci per a la gent jove, de la millora dels espais públics i les zones verdes, i de la qüestió principal: el tema de l'habitatge. Tot i que no és una competència pròpia municipal, el tema de l'habitatge i les necessitats d'accés a aquest per part de la gent jove, de les persones en exclusió i, en general, de la gran majoria de la població, és una de les qüestions que està esgotant la gestió de molts governs en els diversos àmbits.

Però l'esquerra sempre arrossega el tabú de la divisió, i això és el que més li pesa i li pesarà en les properes eleccions i, en particular, en el nostre cas, en les locals, com gairebé sempre ha passat. Quan Diego Fernández parla d'una «possibilitat» que passaria pel canvi de lideratges a un any vista de les locals, ho fa pensant que, inevitablement, això passaria pel Partit Socialista local. Crec entendre que planteja donar una eixida política a Francés i canviar el seu lideratge ja en aquest moment per una altra persona del PSPV local (potser la seua secretària general). Alhora, es necessitaria, i molt, la col·laboració de l'altre soci del govern municipal, Compromís, ja que sense la seua participació tot això que planteja Fernández seria impossible.

S'entén, doncs, que amb un canvi i una direcció nova a l'esquerra, i sobretot al Partit Socialista local, es podria, fins i tot seria convenient, la participació en el govern municipal de Guanyar Alcoi. I encara que és obvi que en les candidatures municipals a les properes eleccions els socialistes anirien pel seu compte, i possiblement Compromís també, per tancar el cercle seria important l'ampliació de la seua candidatura electoral, i també la de Guanyar, amb altres petits partits d'esquerra, com Podem o ERPV.

Quin sentit tindria fer tot això ara mateix i no esperar les eleccions locals? Doncs, d'una banda, aquest hipotètic acord de les forces progressistes (amb un altre lideratge local socialista que no estiga llastat per la vella guàrdia) i amb un acord polític precís i clar per a aquest últim any de govern, juntament amb Compromís i Guanyar, en què queden clares determinades qüestions importants per a la ciutat, com ara posar en marxa de manera decidida l'empresa pública local, rehabilitar i facilitar permisos de construcció d'habitatges, sense resignar-nos al que s'ha fet o al que s'està fent —tot just uns habitatges socials a la placeta de les Eres i esperant els habitatges de la Colònia d'Aviació, que tardaran fins que no estiga urbanitzat el terreny, i alguna cosa més.

També caldria millorar la imatge de la ciutat quant a la neteja, els parcs, els espais d'oci, la potencialitat turística, cultural i gastronòmica, el transport públic local i comarcal, etc., sense oblidar projectes importants per a l'esquerra, com deixar definitivament de plantejar qualsevol indústria al polígon de la Canal, afrontar la possibilitat de gestionar l'empresa pública local pel que fa a la neteja, el servei d'aigua, etc., i amb això estalviar diners que es podrien invertir en polítiques d'habitatge i en la millora d'infraestructures i sòl industrial.

Tampoc no es tractaria de crear una divisió en el Partit Socialista local que ens porte a recordar l'època Sanus, en què es va trencar i va arribar al govern el PP durant més d'una dècada, sinó d'una reflexió per part, principalment, d'aquests tres actors polítics locals: el PSPV d'Alcoi, Compromís i Guanyar. Perquè l'alternativa a tot això serà el resultat d'un govern local PP-VOX, que suposarà una reculada en moltes qüestions vitals per a l'esquerra: feminisme, drets LGTBI, memòria històrica i privatització de més serveis perquè guanyen diners els de sempre, entre altres.

Les polítiques anunciades ja en l'àmbit autonòmic de «prioritat nacional», marginant per raó del color de la pell i també les persones excloses, les retallades en educació, sanitat i dependència... Ho estem veient en les llistes d'espera de la sanitat i en la vaga d'educació, amb més d'un mes en una postura intransigent de la Generalitat que ha provocat un cost econòmic important als docents.

Estic d'acord amb Diego Fernández que, encara que siga difícil —perquè sempre és així quan l'esquerra s'ha de posar d'acord—, seria l'única possibilitat d'evitar una victòria rotunda de l'extremisme en política, que seria qui gestionaria els pròxims quatre anys i, molt possiblement, el govern municipal de la ciutat.