Un teixit autodesinfectant desenvolupat al Campus d’Alcoi prova la seua eficàcia en habitacions de l’Hospital La Fe
El material, activat amb llum visible, ha reduït fins a un 75% la presència de microorganismes en proves realitzades amb pacients reals i manté la capacitat bactericida després de diversos rentats.
Un equip d’investigació amb participació del Campus d’Alcoi de la Universitat Politècnica de València ha desenvolupat un nou teixit de cotó autodesinfectant capaç d’eliminar bacteris, fongs i virus mitjançant l’acció de la llum visible. La investigació ha fet un pas més enllà del laboratori i el material ja ha sigut provat en un entorn hospitalari real, en habitacions de pacients de l’Hospital Universitari i Politècnic La Fe de València.
Les proves es van dur a terme en les habitacions de 12 pacients de La Fe, on els investigadors van col·locar el teixit durant 48 hores en diferents punts: les baranes dels llits, exposades a la llum, i els matalassos, amb una il·luminació menor. Paral·lelament, es van instal·lar teixits de cotó convencional per poder comparar els resultats.
Les dades mostren diferències significatives. El teixit autodesinfectant situat en zones exposades a la llum va acumular un 75% menys de microorganismes que el cotó convencional col·locat en les mateixes condicions. En canvi, quan el material es trobava en espais sense llum directa, la reducció baixava fins al 25%.
Segons explica Inmaculada Andreu, de la Unitat Mixta d’Investigació UPV-IIS La Fe, estos resultats confirmen que l’efecte antimicrobià del material depén en gran mesura de la il·luminació. L’eficàcia va ser especialment elevada contra els bacteris Gram positius, amb una reducció del 77,5%.
Llum visible per eliminar microorganismes
El nou material incorpora dos compostos fotoactius que reaccionen quan reben llum. Este procés genera una espècie d’oxigen altament reactiva capaç de danyar els microorganismes adherits al teixit fins a eliminar-los.
“En il·luminar-se, generen una espècie molt reactiva d’oxigen que danya els microorganismes adherits a la tela per acabar amb ells”, explica Alberto Blázquez-Moraleja, de l’Institut de Tecnologia Química (ITQ, CSIC-UPV).
La investigació busca oferir una alternativa als antimicrobians convencionals, que poden anar perdent eficàcia amb l’ús i els rentats i, en alguns casos, contribuir a l’aparició de microorganismes resistents.
Marilés Bonet, del Departament d’Enginyeria Tèxtil i Paperera del Campus d’Alcoi de la UPV, destaca que l’objectiu era precisament obtindre “teixits capaços de reduir la presència de microorganismes com bacteris, fongs i virus en hospitals i altres entorns sanitaris”.
Manté l’eficàcia després de 20 rentats
Els assajos previs de laboratori també han oferit resultats destacats. El material va aconseguir inactivar completament el bacteri Escherichia coli en 60 minuts i Enterococcus faecalis en només 20 minuts sota il·luminació. A més, va reduir la presència del fong Candida albicans en tres hores.
Un altre dels aspectes importants de la investigació és la durabilitat del tractament. Segons Pilar Moya, de l’Institut Agroforestal Mediterrani de la UPV, el teixit manté una part important de la seua activitat després de rentats successius.
Fins i tot després de 20 cicles de rentat, el material va conservar una eficàcia bactericida superior als nivells de referència que s’utilitzen habitualment per avaluar els teixits antimicrobians.
Del laboratori a les habitacions d’un hospital
Precisament, la prova realitzada a La Fe és un dels elements més rellevants del projecte, perquè permet comprovar el comportament del material fora de les condicions controlades d’un laboratori.
La possibilitat d’incorporar este tipus de teixits a llençols, fundes, roba hospitalària o altres superfícies tèxtils podria ajudar a reduir la presència de microorganismes en espais sanitaris especialment sensibles.
A més, l’equip investigador assegura que el sistema utilitzat per fabricar el material es podria incorporar amb relativa facilitat als processos habituals d’acabat de la indústria tèxtil, fet que obri la porta a una producció a major escala.
En el projecte han participat investigadors del Campus d’Alcoi de la UPV, l’Institut de Tecnologia Química (ITQ, centre mixt CSIC-UPV), l’Institut Agroforestal del Mediterrani de la UPV i la Unitat Mixta d’Investigació entre la UPV i l’Institut d’Investigació Sanitària La Fe.
Els resultats del treball han sigut publicats en la revista científica ACS Applied Materials & Interfaces.