Una final econòmica

Fa quasi vint anys, en la temporada 1992/1993, l'Alcoyano estava ofegat pels deutes econòmics. Els jugadors no cobraven amb regularitat, els aficionats fugien d'un Collao que es queia literalment a trossos i molts socis van abandonar el club a les primeres de canvi. La compra del camp per part de l'Ajuntament era una solució que ja s'estava estudiant, però mentrestant calia pensar en un altre remei. Per això mateix es pensà en convertir el club en societat anònima esportiva. La veritat és que no sabria explicar els avantatges que pot tindre una societat d'aquest tipus; per posar un exemple ràpid, em passa el mateix que amb els escacs: conec les regles, com moure les figures, però res més.

La junta directiva va emetre 10.000 accions a 2.000 pessetes cada una, per cobrir un capital social de 20.000.000 de l'antiga moneda (Quina nostàlgia) No cal dir que aquesta iniciativa va ser un fracàs absolut i no es pogué dur a terme. Segons Floreal Moltó Soler en La historia del Club Deportivo Alcoyano, volum IV, només és van adquirir un total de 219 títols (dels 10.000 previstos)

Si tornem al present, ens trobem amb una situació pareguda, però amb notables diferències. Com ja sabíem, L'Alcoyano està obligat a convertir-se en societat anònima esportiva per imperatiu legal, i la setmana passada vam saber que s'ha de cobrir, com a mínim, un capital social de 3.252.605 euros. Abans de pensar en com ho farem, crec que és important respondre a la pregunta que molts ens hem fet: què passa si no s'arriba al capital mínim, una volta esgotats tots els terminis i pròrrogues? Ací la Llei de l'esport és clara i contundent: el club no podria participar en competicions professionals d'àmbit estatal, i això suposaria un hipotètic descens administratiu a la Segona B en cas d'assolir la desitjada permanència.

No vull ser una mala versió del tio agonies, entre altres coses perquè equips similars al nostre -L'Alcorcón o l'Osca- han passat el tràmit sense grans dificultats, però ara ens trobem en un context de crisi econòmica, i no és precisament el millor moment per invertir en un equip de futbol, per molt assequibles que puguen ser les accions (50 euros, per exemple) Supose -i espere- que la directiva farà d'açò el que és, un tràmit, i que sabrà vendre la marca "Alcoyano" a tots els interessats com cal.

Això de tindre un paper que et reconega com un dels propietaris del teu club de sempre està molt bé, i no amague que fins i tot em fa certa il·lusió. No obstant això, ningú està obligat a comprar una acció si no ho desitja. Demanar un (altre) esforç econòmic al comú per ajudar un club privat de futbol és poc menys que una obscenitat.

Tots els empresaris i industrials que han estat entre les bambolines del Collao aquests darrers anys, fent més mal que bé, ara tenen l'oportunitat perfecta de manifestar-se. Posaran la crisi com excusa o donaran un pas endavant? La resposta, en els pròxims mesos.

GUILLERMO J. PÉREZ