El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps
español Este contenido sólo está disponible en valenciano

Article d'opinió de Tere Mollá Castells, feminista, activista social i comunicadora d'opinió

Tere Mollá Castells

Una visió feminista i personal sobre la situació de les dones palestines

Com segurament alguna persona que acabe llegint aquest article sabrà, a finals de l'any dos mil huit vaig viatjar a Palestina dins d'un projecte orga…

Com segurament alguna persona que acabe llegint aquest article sabrà, a finals de l'any dos mil huit vaig viatjar a Palestina dins d'un projecte organitzat per l'associació “Mujeres artistas por la paz”.

Mentre estàvem allà ens vam reunir amb associacions de dones de diferents condicions i amb dones que havien patit presó que ens van explicar la seua versió de viure als territoris ocupats. Se sentien doblement ocupades: Per ser palestines i per ser dones.

Els episodis de violència que vam viure en els pocs dies del viatge, els obviaré perquè encara em fan massa mal. I això que ja han passat quasi tretze anys.

Però el que sí que vull compartir hui és com d'estremidor i de dolorós va resultar la visita que vam poder fer a l'única casa d'acollida per a dones víctimes i supervivents de les violències masclistes i de gènere.

Estava a Betlem i, tot i que no se'ns va permetre el contacte directe amb aquestes dones víctimes i supervivents, sí que vam poder mantindre una llarga reunió amb la directora del centre. Allà ens van detallar com les dones palestines a les quals atenien eren doblement víctimes del sistema. Per una banda, patien a les seues carns l'ocupació il·legal de les seues terres i, fins i tot de les seues cases per part dels colons israelians. I, per una altra banda, patien la violència de gènere de les seues parelles que podien castigar-les pel simple fet de mirar a un israelià o per no voler mantindre relacions íntimes amb ells.

Només vam visitar algunes ciutats de Cisjordània. No vam anar a Gaza. Però sí que ens van contar la situació que allà sestava vivint. Insistisc en el fet que va passar fa tretze anys. Però ja en aquell moment parlaven d'amuntegament, de falta de medicaments, d'assetjament permanent, de la prohibició deixir a pescar tot i tindre kilòmetres de costa i un llarg etc.

Ara, no vull ni imaginar com estaran les dones de Gaza. Ni de com estaran patint els assassinats selectius de les seues filles i fills. Perquè els israelians tenen clar que assassinant criatures i dones en edat fèrtil assassinen el futur de les famílies. I aquesta és una de les seues estratègies. Els assassinats selectius de menors i de dones, per trencar el futur d'un poble: El palestí.

Ho desconec tot sobre tècniques militars, però hi ha una norma no escrita que, pel que sembla, segueixen tots els exèrcits i és l'abús de les dones i la utilització dels seus cossos com a camps de batalla. No vull ni imaginar-me el que estaran patint les dones palestines de Gaza o les israelianes segrestades per Hamàs. Perquè quan de guerra es tracta i d'humiliar a l'enemic a través dels cossos de les dones, dona igual quin siga el bàndol, perquè del que es tracta és, precisament d'això, de sotmetre i d'humiliar a l'enemic.

Però només per les xifres de víctimes, per la situació històrica i per les imatges que apleguen (que procure no mirar) les dones palestines de Gaza s'estan emportant la pitjor part sense cap dubte.

Parlar de la situació en Gaza i no parlar de la situació de les dones que allà sobreviuen, per la seua condició de doblement ocupades, és parlar de forma esbiaixada de la situació.

Com també ho és no parlar de l'estratègia criminal d'Israel dels assassinats selectius de dones i criatures per trencar el futur de les famílies i de tot un poble.

 

-------

 

Els articles de Tere Mollá tornaran després de les festes de Nadal.