Units per la Festa

Porte uns quants anys estudiant les Festes de Moros i Cristians. Si em preguntes, quina és, de totes, la millor de Festa de Moros i Cristians? Et contestaré, sense dubtar-ho ni un instant, que la meua, la que jo faig, la que es fa en el meu poble. Igual que per a tu, amiga o amic, serà la teua, la del teu poble o ciutat; la que fas amb la teua filà, amb la teua esquadra, amb la teua gent. Eixa és la millor. La millor Festa és la teua, no pot ser una altra. La Festa la fas tu, la portes a dintre.

A mi m’encanta sentir parlar de les Festes. Preguntar pels actes, per la formar d’organitzar-se, pel la tradició, pels personatges, per la música, pel que “s’ha fet tota la vida”. Trobes gent que saps fins els detalls més impensables. Allò que és viu, potser és més fàcil d’interioritzar i després és un plaer enorme expressar-ho, contar-ho, divulgar-ho. Fins i tot diria que existeix la necessitat d’exhibir-ho. M’agrada sentir, ancorat en la barra d’un bar alcoià, com discuteixen uns parroquians si és millor l’espasa o la porra per fer de cap d’esquadra. O en Villena, si el batalló serà de 80, 100 o 120 persones. En Ontinyent, qui dirigirà “Chimo”. En Alfarrasí, de qui parlaran en l’Ambaixà humorística. I és clar, en el meu poble, en l’Olleria, quan començaran les filaes de dones a fer capitania. Som molts pobles i, tots, molt bons. Per sort, he pogut visitar i desfilar en uns quants. Totes les Festes són fantàstiques, totes tenen particularitats que les fan especials, singulars, amb actes únics per al foraster, però, principalment, per a qui les viu des de dins.

Vull dir amb això que ja té mèrit el que ha aconseguit Aramultimèdia organitzant la darrera jornada sobre les Festes de Moros i Cristrians. Ha estat capaç de juntar en unes taules redones a festers d’Alcoi, per descomptat, però també de la Vila Joiosa, Xixona, Ontinyent, Villena, l’Olleria, Cocentaina i a la mateixa UNDEF. I, tot això, en la seu de l’Associació Sant Jordi. Un fet impensable fa uns anys! No hem parlat de les festes de cadascú, hem parlat, amb un plaer immens, de la Festa que ens uneix; problemes i satisfaccions, “Tristezas y Alegrías” com diu el pasdoble d’Evaristo Pérez Montllor. Més que “tristezas”, preocupacions. Arribats a este moment de la història no es tracta de competir, sinó de cooperar. I això s’ha manifestat amb interés, s’ha fet palés durant el cap de setmana passat.

Felicitats i enhorabona als organitzadors, Lirios, Natxo i companyia. Trobe que no sou conscients del que heu motivat i heu materialitzat. Quedarà per sempre, i potser caldrà repetir-ho. Com diria un insigne alcoià, aquell que fa 50 anys també va unir la Festa, José Luís Mansanet Ribes, “Si eres fester, eres amic meu”.  Tots som amics. Tots som iguals, estem units per la Festa. Per això, entre tots cuidem-la.