El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps
español Este contenido sólo está disponible en valenciano

VerdCel fusiona tradició i avantguarda amb el seu nou treball: “Petricor”

VerdCel durant el concert a l’IVAM CADA d’Alcoi.
  • Sobre l’escenari de l’IVAM CADA, Alfons Olmo va estar acompanyat per Toni Medialdea (guitarra i veus), Marcel Ferrer (teclats, vídeos i veus), Angelo Manhenzane (percuteria, bateria i sàmplers), Hèctor Tejado (contrabaix i baix elèctric), Igor Netzer (flautes), les cantants Mireia Vives i Noèlia Llorens (Titana), així com la ballarina Anna Sagrera.

 

  • “Petricor” ha sigut guardonat amb un Premi Ovidi Montllor (a més de ser nominat a altres dos) i ha assolit el Premi Oriana al Millor Curt d’Animació per “Mitja lluna i l’estel".

 

  • VerdCel va nàixer l'any 2000 i, des d'aleshores, ha publicat 15 discs i 10 llibres.

L’artista alcoià Alfons Olmo, al costat d’altres grans figures de l’escena musical valenciana, com Mireia Vives i Noèlia Llorens (Titana), va oferir a l'IVAM CADA un espectacle colpidor que fusionava ball, audiovisuals i música.

Divendres 7 de juny. 20 hores. L’escenari de l’auditori de l’IVAM CADA d’Alcoi , recobert d'una fina capa de terra, s’il·lumina i comença l’espectacle. Un espectacle que, descobrim, és molt més que un simple concert. El públic, que ompli de gom a gom el pati de butaques, serà testimoni d’un moment únic, on la música, el ball, la llum i les projeccions s’uniran per formar un corpus on tradició i avantguarda es donen la mà.

 

VerdCel (pseudònim artístic de l’alcoià Alfons Olmo) va presentar el seu nou llibre-disc que, sota el títol “Petricor”, fa referència a l’olor que desprén la terra mullada després de ploure. Així mateix, “Petricor” uneix les paraules “Pedra” i “Ikhôr” (líquid de les venes de les deïtats gregues) i, per tant, ens remet als orígens. I és que, com bé sap VerdCel, és impossible fer música en el present si no es té en compte el passat.

 

 

Escoltant algunes de les composicions de l’àlbum, ens adonem de moltes de les seues influències, obsessions i temes recurrents. Començant, precisament, per un passat que esdevé present, una profunda passió per la natura que ens envolta, la recerca desesperada de la nostra identitat, la reivindicació de la cultura, la llengua i les històries amagades del País Valencià; la defensa de les classes populars i, fins i tot, l’exploració d’una justícia vital.

 

Al llarg del disc, podem distingir reminiscències àrabs, de fandangos, cants de batre, jotes o elements de la música anglosaxonallatinoamericana. Açò ens dona una idea de l’obsessió d’Alfons Olmo per la recerca d’un llenguatge propi. Un llenguatge personal que, malgrat tota aquesta barreja, emergeix amb força i trau a la llum una música intimista, pausada i multicultural. Un estil que tan sols es pot definir com allò que és: VerdCel.

 

 

D’altra banda, s’ha presentat “ReSàmara”, una reedició d’un treball presentat fa 15 anys, el qual incorpora 5 noves cançons acompanyades d’una novel·la gràfica en la qual ha col·laborat Daniel Olmo. D'aquesta proposta hem pogut escoltar diverses cançons que se centren en el nostre territori. Amb “Crida” dona veu a un dels poemes de Joan Valls; “El fum de les torxes”, en canvi, recorda la revolució del petroli; i, d’altra banda, “Les teixidores de Montaverner” reivindica la figura de les dones treballadores.