‘Versión’: ser actor i no morir en l’intent
Crítiques teatrals de Marta Rosella Gisbert per a ARAMULTIMÈDIA.
Es diu que tothom interpreta un personatge a la vida. Que, en certa manera, el protegeix d’un o d’una mateix. Un tipus d’ego i alter ego es barreja constantment en el nostre dia a dia, cada cop que donem un pas endavant. Però, què ocorre quan, a sobre, ens dediquem a la interpretació? La realitat i la ficció es confonen de manera brillant, com en la proposta ‘Versión’, que ens ha colpit molt a fons a tots i totes.
L’actor Toni Agustí i l’actriu Lara Salvador han presentat un fresc i senzill, molt potent, joc metateatral aquest dimarts de Mostra. L’espai del Centre Cultural Mario Silvestre, que mai defrauda durant aquesta fira pel seu toc màgic, ha estat testimoni d’aquest art d’actuar que és la vida en essència. Un argument que es centra en una tragèdia com és el filicidi; una mare que comet assassinat amb els seus propis nadons. Des del minut zero, l’espectador es creu tot allò que li conten els seus protagonistes, empatitzant en una perfecta combinació entre improvisació, tècnica, emocions a flor de pell i versemblança, sense oblidar la reflexió en torn als dilemes com ara què significa ser o no una bona mare, i més endins.
Agustí i Salvador muden la pròpia pell i són tot allò que volen, infinits i prorrogables més enllà de l’escena i escenari, formant un mosaic camaleònic brillant, cru, fantàstic. Teatre pur i dur. ‘Versión’ en la millor i la pitjor faceta de l’ésser humà: posar l’accent -francés, magistral, en el cas de Salvador- en les misèries, pors i alegries de la gent, sense establir clarament on comença la realitat, la persona, el límit de l’escenari, i on la ficció, el personatge, i qui decideix quan munta i baixa el teló. Tot depèn dels actors, de la versió que desitgen contar-nos: com al dia a dia tot depèn de la perspectiva que tinguem de les coses. Quan la teua vida és interpretació, aquesta confusió constant i perfectamente embastada, i empastada, engoleix i escup, escup i engoleix. I de manera incontrolable. Gràcies per la inmensa proposta, que hem pogut tocar i saborejar. Gràcies.