Visca el valencià!

Els meus pares sempre m’han parlat en valencià. Amb el meu germà jugava a crear històries en aquest llengua. La meua millor amiga ha parlat castellà tota a vida a la seva família, però entre ella i jo parlem valencià. I ho fem gràcies a que a l'escola a les dos ens van ensenyar a parlar i escriure en aquesta llengua. A la vida m'he enamorat dos o tres vegades, una d'elles, la cosa era prou bilingüe, la segona, purament castellana i l'última i més bella, ha sigut en valencià. El dia que els meus fills van nàixer els vaig dir a cau d'orella un tendre: Benvingut amor. Cada dia escric, em dedique al periodisme, en valencià.

El valencià m'ha acompanyat des de que vaig nàixer a totes les aventures que he viscut, també quan vaig estar vivint a Londres buscant qui era i què volia fer en la meua vida, allí tots parlaven anglès. Quan m'enfadava o plorava trista, ho expressava en valencià, perquè és la meua llengua mare, perquè corre per les meues venes. Mai he odiat a ningú per parlar castellà, anglès, italià, àrab... sempre he pensat que les llengües son belles i poderoses. Que han estat creades per a unir-nos, per apropar-nos i permetre'ns la comunicació. Els éssers humans som sociables per naturalesa i hem buscat sempre vies de comunicació. Les llengües ho son.

Probablement es pregunteu a qui li importa tot el que he contat, la meua vida privada. Importa molt, perquè la llengua és precisament això, és la nostra història vital, és com pensem al nostre cap, com conjuguem la realitat, com entenem la vida. Crear confrontació entre dues llengües no té ni cap ni peus, i no ho té perquè totes son vàlides, totes son útils i valuoses, doncs ens permeten entendre el món, pensar-lo, expressar-lo i compartir-lo.

El que està passant ara mateix és que s’està motivant a la confrontació i al posicionament d’uns contra altres. És a dir, tot el contrari del que motiva una llengua.

Però és que a més, la Llei Rovira, és un atemptat, així ho senc jo, contra a la meua llengua mare, la que m’ha vist nàixer, créixer i em vorà morir. No s’enganyeu, no és una llei de llibertat educativa, està totalment condicionada amb les normes, barems i percentatges que s’han establert. En totes elles, hi ha una llengua que està per damunt de l’altra. Vos convide a veure aquest vídeo que ho explica clar, el teniu en valencià, castellà i àrab, perquè totes sumen i conviuen.

Aquesta llei no està basada en arguments científics ni lingüístics, és una llei política amb interessos clars: atacar la llengua valenciana. Aquella que Franco va prohibir parlar i ensenyar a les escoles, recordem també aquest fet històric.

El que sí diu l’evidència és que quan més llengües parles des de més prompte a la teua vida (des de menut, des de la infància, des de l’escola), més facilitat d’aprenentatge d’altres llengües vas a tindre. Dubte molt que algun pare o mare no vulga que el seu fill o filla aprenga quan més millor. El que sí diu l’evidència és que el plurilingüisme ha permès que tots els xiquets i xiquetes isquen amb igualtat de condicions quan acaba l’etapa educativa, i puguen parlar igualment castellà, valencià i anglès. Curiós també que a l’anglès no se l’ataque (serà que alguns creuran que aquesta és una llengua de primera i el valencià de segona).

El castellà el tenim a tot arreu: a la televisió, a la música, al carrer, a casa, a la família, als amics... i als mitjans de comunicació (fixeu-vos que a Alcoi sols hi ha dos mitjans en valencià: AraMultimèdia i ElGrat). Amb l’anglès passa alguna cosa semblant (per la globalització). Si el valencià s’aprén a l’escola, s’assegurem que els nostres fills i filles, sàpiguen bé les tres llengües. Si a més, el xiquet o xiqueta a la seua família parla una altra llengua (àrab, francès, euskera, etc.), imagineu quina riquesa lingüística! Quina meravella! :) I a banda, també sabem que a nivell cognitiu ajuda al cervell a ser més intel·ligent a nivell lògic i matemàtic i a incrementar l’autoestima.

El valencià també ens permet accedir en igualtat de condicions a llocs de treball (sobretot del sector públic),  amb ell contribuïm a la cultura i a la relació amb l’entorn. I a nivell de processament mental, quasi ens fa volar: millora la velocitat de processament, la fluïdesa verbal, l’execució dual, la flexibilitat cognitiva, la memòria operativa, la planificació i pressa de decisions, etc. I sabeu que més? Eixa capacitat de canviar d’una llengua a una altra tan sols mirant als ulls a l’altra persona. Açò és prou típic ací a Alcoi.

Les llengües en definitiva ens fan més savis, tancar-li portes a la nostra llengua, és perdre saviesa, capacitat de reflexió i finestres a entendre el món. Jo no vull això per als meus fills.

Així que aquesta suposada llei de ‘llibertat educativa’ per a mi és, de nou, un intent d’enfrontar-nos entre nosaltres, de polaritzar la societat, d’allunyar-nos de l’amor i generar odi entre nosaltres. El castellà no és més que el valencià. Ni el valencià és més que el castellà. Ambdues llengües han conviscut durant dècades i segles i no hi ha res més bell al món que poder parlar les dos i connectar-nos amb les persones, unir-nos, comunicar, expressar amb llibertat real i estimar. Així, que estimeu el valencià i també estimeu la llengua que vulgueu. Si voteu sí al valencià, estareu cuidant a totes elles. Però no perquè haja de guanyar el valencià, sinó perquè com s’ha plantejat la llei, és la única manera en que totes podran seguir convivint com fins ara. L’escola és la base de tot, també d’una societat més rica, sàvia, reflexiva, inclusiva i lliure.