El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps
español Este contenido sólo está disponible en valenciano

Article d'opinió de Germán Llorca-Abad,

Germán Llorca-Abad

Volkswagen i les "paguetes"

Fa escassos dies, s'ha anunciat que el Govern "invertirà" vora de 400 milions d'euros en la gigafactoria de bateries que Volkswagen vol construir en …

Fa escassos dies, s'ha anunciat que el Govern "invertirà" vora de 400 milions d'euros en la gigafactoria de bateries que Volkswagen vol construir en Sagunt. La Generalitat Valenciana ha dit que ells en posen 40 més. La previsió és que, una volta en funcionament, la fàbrica done treball directe a unes 3.000 persones i indirecte a 12.000 més. Són números que maregen.

En totes estes operacions, sempre em plantege les dificultats que deuen d'haver a l'hora de prendre la decisió final. 400 milions o 500? A Volkswagen o a Stellantis? Als caquis persimon o a les taronges? I no em malinterpreteu. Este article d'opinió de hui no és una esmena a la totalitat d'esta classe d'intervencions de l'Estat (i de les seues administracions) en l'economia privada. És més una reflexió de perquè quan interessa, gastar 400 milions en Volkswagen és una "inversió" i gastar-ne 100 en la indústria cinematogràfica és una "subvenció". 

Veritat que les paraules "inversió" i "subvenció" sonen diferent? Veritat que "inversió" sona a "rendiment econòmic i competitivitat" i "subvenció" sona més a "pagueta sense fer res"? Ben mirat, gastar 440 milions (sumant els de la Generalitat Valenciana) a canvi de 15.000 llocs de treball no està gens malament (perquè estem invertint). Però, quanta gent diríeu que treballa en la indústria del cine en Espanya? Les últimes xifres actualitzades de la Spain Film Comission que he pogut trobar sobre això diuen que a Espanya hi ha 6.700 empreses que treballen en l'àmbit del cine i que donen faena de manera regular a unes 72.000 persones. No està mal, veritat? I no està mal perquè, entre altres coses, és una indústria que genera un volum de negoci de més de 4.000 milions d'euros a l'any i que a l'Estat "li'n costa" només 100 d'inversió.

Vivim immersos en una eterna contradicció entre quin és el paper que ha de jugar l'Estat en l'economia. I podeu estar ben sergurs que no seré jo qui diga qui té la raó, però em toca un poc el nas que per qüestions purament ideològiques "fabricar bateries" siga millor que "fabricar pel·lícules". I qui diu pel·lícules diu sèries de televisió, música, llibres... etc. És més (i esta és, des del meu punt de vista, una de les claus de perquè a certes persones els molesten tant les pel·lícules, les sèries, la música...), diria que el valor afegit de les indústries culturals és, precisament, el seu valor simbòlic. Això ho van entendre molt bé als Estats Units, especialment després de la II Guerra Mundial: no només van contribuir a guanyar-la materialment, sinó que l'havien de guanyar també simbòlicament. Perquè la producció cultural, com la producció industrial, és una forma de poder. Una forma de poder, de fet, tan o més gran que què hi hagen fàbriques de cotxes.

Què no serà per això mateix que ara estem "tan a gustet" celebrant merdes com el Halloween, el Blak Friday, el Papà Noel de la Coca-Cola, els Balls de graduació als instituts i la franquícia de Marvel? Per cert, recordeu que els bancs d'este país tenen encara una "pagueta" sense tornar de 50.000 (cinquanta mil) milions d'euros... per si sou dels qui esteu molestos per les inversions estatals en indústries culturals.