Vosaltres teniu la paraula

Entre sorpreses, alegries i alguna decepció, poques, hem anat (encara estem) digerint el resultat de les eleccions del 24M. Personalment he de dir que no hem arribat a la cresta òptima del que volem, però, al mig de tanta obscuritat, mediocritat i lladres, podem donar-nos per satisfets. Per ben satisfets. Hem tirat fora els corruptes i els que ho han tolerat en la Generalitat Valenciana i en les ciutats més importants del País Valencià. Això fa pocs anys era un somni. La decepció, si és que em tenim alguna, és que els que han malbaratat el nostre País encara troben motius per dir que han guanyat les eleccions. Però això entra dins del seu tarannà cínic, vell i obsolet d'entendre la política, una política de volantiners lluny del que pensa i del viu la gent.

Mirant els gràfics de resultat de les eleccions a les grans ciutats, he pogut tornar a comprovar a qui vota la gent dels diferents districtes de les ciutats. És simptomàtic. Quan més cèntrics, més o menys luxosos, són els habitatges dels que viuen, més s'aboquen per votar la dreta rància i coenta que tants errors ha comés. Tal i com anem allunyant-nos del centre cap a les perifèries de les ciutats, el veïnat s'acosta més per votar partits esquerrans. Això és una regla general, està ahí. ¿Vol dir açò que les persones benestants donen suport a la dreta que defèn els seus interessos? ¿És tant nombrosa la classe social, mitja-alta, per traure encara eixos resultats? La pregunta la teniu contestada per què coneixeu milers i milers de persones que viuen a l'últim del Raval que voten i han votat els pepes. No té gens de sentit comú ni de lògica, però ells sabran perquè ho fan. Per això diu el Xavi Castillo que no eixien els comptes. Sens dubte és un fenomen sociològic que han explicat una i altra volta els especialistes.

Però estic desviant-me del que volia dir. En qualsevol cas, el passat diumenge es va iniciar un altra època, un altre temps una nova etapa sociopolítica que s'ha d'abordar ben conscients. Ho va dir Mònica Oltra: no anem a llevar uns per posar altres. La cosa és molt més seriosa i, per això, hem d'optar per un nou tarannà de fer política. Hem deixat una societat al darrere que arrastrava molts defectes del franquisme, on apart de dictadura hi havia corrupció, nepotisme, prepotència, fraus fiscals i tolerància als poders polítics i financers. D'ençà la democràcia hi han hagut diferents intents de canvis per diferents partits i líders, però el canvi sempre ha sigut de persones, mai no ha sigut d'estil de governar.

Els darrers símptomes d'aquell estil potser haja sigut durant la campanya electoral que ha estat -en alguns casos- plena de crispació, del qual potser alguns hem caigut. Però ha arribat el moment de dir prou i soterrar tot d'una aquell vell i obsolet estil. La societat és plural i diversa com les formacions polítiques que han tret representants. Les negociacions que s'han de fer per governar han d'estar sempre presents les persones i mai el lloc de treball del polític. Han de ser preferents les persones que més mal ho estan passant i les que més ho necessiten. Cal prendre exemple del tarannà d'Ada Colau i Manuela Carmena. Qualsevol altre estil que no s'aprope a aquestes dones no té garantit l'èxit d'aquesta nova etapa que hem encetat. Esteu al servici de la gent, dels que us han votat i dels qui no. S'han acabat targetes, dietes, cobrar exagerades quantitats per reunions que duu intrínsec el vostre càrrec. Sóc conscient que el que es dedica a la gestió política ha d'estar retribuït, però, atenció a la "retribució digna" perquè la dignitat és un altra cosa. S'han acabat els "guetos", els privilegis, el governar pel món financer.

Potser alguns diguen que açò és molt fàcil de dir però no de fer. No serà fàcil; mireu el que va durar un tripartit ben a prop, però això ja s'ha acabat. Esteu per negociar, cedir, descartar interessos privats, per bolcar-se a l'atenció dels més febles i al que més convé als ciutadans. Si teniu dificultats heu de superar-les, i si des de fora hi ha pressions per interessos econòmics feu-ho públic, volem saber-ho per donar-vos suport i fer front tots plegats.

No vull profetitzar res, però, si no aneu alerta i continueu aferrant-se al vell estil de governar i no consensueu mirant els interessos del poble més desvalgut, ens haureu defraudat; i l'eufòria generalitzada que sura en l'ambient serà convertida en frustració. Vosaltres teniu la paraula.

Francesc Jover, per a ARAMULTIMÈDIA