Xavi Castillo torna a Alcoi amb les piles carregades i el repertori ple d’actualitat política
L’actualitat supera la ficció de Xavi Castillo, que no dona l’abast amb tant d’esdeveniment polític. Aquest dijous ha tornat al Centre Cultural per a regalar als seus fidels seguidors una nova entrega del Verigüe-lo centrada en l’eixida de Mazón de la Generalitat.
Dues hores i quart sense parar i repartint hòsties per a tots i totes. El Centre Cultural ha estat testimoni d’una nova funció de Xavi Castillo, davant del seu públic més fidel, al poble que el va vore créixer i envoltat de la seua família consanguínia i teatral. Perquè, a banda dels germans (i família), a la sessió hi assistiren Carles Esteve i Gilberto Dobón, iniciadors de Pot de Plom fa molts anys.
La novetat de l’espectacle de dijous fou l’aparició d’un Castillo emocionat i més “persona que mai”. Açò es deu al fet que l’artista va patir en primera persona les conseqüències de la DANA, perquè dies abans de la desfeta del 29 d’octubre de 2024 es va mudar al costat del barranc del Poio (amb i), i la riuada li va destrossar el local. Xavi va dedicar la funció als afectats per la DANA i va ser capaç de desplegar un espectacle bèstia i ple de brofegades sobre un assumpte tan delicat. Mèrit total de Xavi.
Què podem dir de l’espectacle sense fer spoiler? Que va durar dues hores i quart i que Xavi va fer un repàs total de tots els esdeveniments ocorreguts al voltant de la DANA en l’últim any. Des del funeral d’Estat fins al que va poder passar a l’aparcament després del dinar de Mazón i Vilaplana, o a les escenes que han transcendit del CECOPI, amb els seus personatges estel·lars inclosos (com aquell home de barba blanca i ulleretes que no sabia on clavar-se).
Especialment divertida va ser la narració de la visita dels voluntaris al local de Xavi, que l’ajudaren a netejar les dependències (tots beatos). I també la “crida” que va rebre del Nostre Senyor, ell que sempre ha sigut crític amb l’Església i els Papes. I és que resulta que una gran part de les coses que es van salvar de la riuada a la nau industrial de l’artista tenien a veure amb objectes religiosos: creus, motxilles de pelegrí de la visita del Papa i més coses que, malgrat els dos metres de fang, no es tacaren. Miracle o reconciliació amb el diví?
No faltaren ni Rita ni el Capità Moro, i va debutar el personatge de Juanfran Pérez Llorca, futur president de la Generalitat.
Però la cosa es va arrodonir amb la caracterització del ja exvicepresident Francisco José Gan Pampols. Més de cinc minuts de rialla constant amb detalls més propis de Les Luthiers, Groucho Marx i Faemino i Cansado.
Molt recomanable.
Per cert, Xavi està cada dia més jove i en forma. Com ho fa?