Ximo Vilar, o el mini-Rupert Murdoch de la Vall

Sincerament, comparar-lo amb Rupert Murdoch és massa fins i tot per a ell. L'australià, al menys (si és que és consol de res) ha aconseguit amuntegar una immensa fortuna amb la seua manipulació grollera i descarada de la política i dels polítics (i no només de la política britànica). I ací, potser, és on s'acaba la hipotètica comparació entre aquestos dos personatges; però m'ha semblat un regal la possibilitat de posar-los en la mateixa frase i perquè de pràctiques fosques els dos en saben prou... però comencem des del principi:

Ximo Vilar és una persona que ha estat obsessionada amb monopolitzar la comunicació i els mitjans de comunicació de la Vall d'Albaida des de fa molt de temps. L'any 1996, quan qui escriu feia les pràctiques de la carrera a la Televisió Local d'Ontinyent (TVO), encara cuejava l'assumpte de com aquest personatge de sainet havia aconseguit tancar Ràdio Activa. Una emissora que, simplement, arrossegava molta audiència en perjuí de Ràdio Ontinyent, del grup Cadena SER i propietat de Vilar... bé, en realitat és propietat d'Anna Miquel... que noooooo, que no estic suggerint que siga un mantingut!

No pense acusar ningú de res en concret (que en aquest país, per menys de res li foten a un una denúncia sense trellat i això dóna molt maldecap), però l'opció de "tancar" els mitjans independents és una pràctica molt habitual, entre els poderosos de la comunicació i la política a la Vall d'Albaida (i si no s'ho creieu, pregunteu-vos quina emissora de ràdio és la que la senyora Lina Insa i la seua banda, amb la simple i passiva complaença d'altres personatges com Vilar, estan intentant tancar des de fa anys... efectivament, Fórmula Hit / Ritmo FM, que de moment són les úniques ràdios independents que hi ha i són competència de Ràdio Ontinyent... per cert, en una mostra magnànima de pluralisme, sempre que Lina Insa ha sigut alcaldessa, s'ha deixat de convocar a les rodes de premsa i enviar els partes als periodistes de Fórmula Hit / Ritmo FM; tant les institucionals com les del partit).

I tornem... poc després (any amunt, any avall) al senyor Vilar se li van creuar els cables i entenc que, per no sé quina classe de "recompensa pels serveis prestats", es va obsessionar amb la idea de "posseir" el canal de televisió local (en aquell moment era "el canal") i que li l'havien de donar. I de ben segur que la contaralla vindria de molt abans, quan hi havia un canal per a les festes (Ontele) que va arribar a tindre una certa programació regular. Però ja estem en 1996 i en aquella època la concessió de la TVO es va fer amb un govern socialista al cap del Consistori ontinyentí, amb Vicent Requena com a Alcalde. La TVO, no és per res, tenia uns equipaments tècnics molt per damunt de moltes televisions més grans de l'època i, sense entrar a valorar el més mínim la capacitat dels comunicadors i tècnics que tenien la concessió administrativa de l'Ajuntament, va ser el primer intent seriós de professionalitzar el canal.

Després, es cert que la Història donaria per a parlar molt de la professionalitat i de la progressiva degradació del servei públic de TVO (fer una tele, no és que siga car; és que és caríssim i si s'aspira a certa professionalitat, és carissíssim i tant els membres del primer bollit popular post-Requena, com els membres del posterior bollit tripartit post-Primera-Moció van preferir "no torcar-la massa", perquè sempre s'ha d'assumir un cost polític que no paga la pena). I vénen unes eleccions i guanya el PP. I torna a no passar res. I poc després hi ha una Segona-Moció. I hi ha un nou tripartit qui, per primera vegada en més de 10 anys, decideix renovar el servei públic que és TVO. I dotar-la d'uns equipaments nous i moderns, ja que els antics queien a trossos, i de fer el segon gran intent de professionalitzar el servei. Això tot impulsat al final de la legislatura per una Regidora de Comunicació, Teresa Mollà, entestada per donar-li a Ontinyent el servei de televisió professional, independent i plural i que feia anys que demanava atenció i perquè els equipaments havien d'estar preparats per al canvi tecnològic a la televisió digital (TDT). Ah; i tot, de nou, al si un govern progressista. I, clar, s'ha de dir i recordar, que després, quan ja governava el PP a Ontinyent amb la tele acabaeta d'assear, els consorcis de televisions públiques de la TDT en la Vall d'Albaida i la Costera no s'han posat mai en marxa... i xe quina casualitat!; resulta que la majoria dels ajuntaments que els haurien d'haver donat vida, és a dir, els que ho decidien, estan en mans de governs del PP.

Segur que em deixe molts detalls pel camí, però hi ha una cosa que no vull deixar de dir. El Govern que per segona vegada va renovar TVO també va dur el senyal d'InfoTV a la Vall d'Albaida. Que jo sàpia, augmentar i/o millorar l'oferta de mitjans de comunicació és símptoma de voler ser més plurals, no? I sí, i tant! Tot té un cost econòmic sobre el que es pot discutir i parlar, i fins i tot no estar d'acord, però una cosa no lleva l'altra (només un xicotet exemple comparatiu: al meu poble, Alcoi, diuen que un cert ajuntament que acaba de perdre el govern, li soltava 3.000 euros al mes a una tele per donar la informació de l'Agenda local... cosa que consistia en parar un full escrit a mà amb els esdeveniments de "l'agenda" davant la càmera una volta a la setmana... a que sí? A que tot és discutible?). InfoTV és la primera cosa que va tancar Lina Insa en arribar al poder fa ara un poc més de 4 anys.

Vaig tindre el privilegi (perquè vaig aprendre moltíssim) de treballar durant quasi un any en el Periòdic d'Ontinyent en una època en la que governava el PP. En concret, un de la senyora Lina Insa. I bàsicament sé quin és el tracte, des de dins d'un periòdic, que els donen als mitjans de comunicació que pretenen ser independents. Bàsicament: no entrava ni una xapa en publicitat institucional (ni bans, ni edictes, ni la típica salutació de festes). Bé, alguna coseta entrava, però és que no es pot deixar de publicar un ban o un edicte municipal en el periòdic de referència i més llegit de la ciutat. I entraven molt poques pessetes, bàsicament, perquè no érem dòcils amb les directrius de comunicació que emanaven de l'Ajuntament. Ara, tinc el privilegi de treballar en ARAMULTIMÈDIA, que fa informació a l'Alcoià, el Comtat, la Vall d'Albaida i la Costera. I des de fa any i mig sé perfectament (PERFECTAMENT) com tracta el PP als mitjans de