Ens va deixar a tots bocabadats. No solament quan intentava tallar a trossets a la seua "germana" o es tapava els ulls i disparava a la gent del públic -que, en principi, s'havien oferit voluntaris-. Ens va guanyar al desvetllar que va néixer a un poblet de Castelló que té 3.000 habitants, La Vilavella, i començà a parlar en valencià. Alcoi va tindre el plaer de concloure la Mostra de Teatre 2013 amb l'espectacle de l'il·lusionista molt més que mediàtic Yunke. Marta Rosella Gisbert, periodista
Ens va deixar a tots bocabadats. No solament quan intentava tallar a trossets a la seua "germana" o es tapava els ulls i disparava a la gent del públic -que, en principi, s'havien oferit voluntaris-. Ens va guanyar al desvetllar que va néixer a un poblet de Castelló que té 3.000 habitants, La Vilavella, i començà a parlar en valencià. Alcoi va tindre el plaer de concloure la Mostra de Teatre 2013 amb l'espectacle de l'il·lusionista molt més que mediàtic Yunke.
Sí, el mag que va rebre el Mandrakes d'Or (Oscar de la màgia) junt a David Copperfield, en 2001. El mateix. Ens ha reconegut que un mag mai deixa d'assajar. Ho va demostrar. La primera funció d'aquest any en provocar que tots ens aixecàrem de les nostres butaques per aplaudir amb ganes acumulades va ser la seua. I, molt important, ho aconseguí sense necessitat d'hipnotitzar-nos.
MARTA ROSELLA GISBERT. Com et descrius?
YUNKE. Sóc un mag que fa una màgia molt directa, amb força i amb ritme.
MR. Què és la màgia?
YUNKE. Crec que és un art on es combinen moltes emocions (corporal, la sorpresa, etc.).
MR. Hi ha algun moment de l'espectacle que no siga mera il·lusió?
YUNKE. Jo sóc il·lusionista. Tot està basat en una técnica. Sense tenir poders és més bònic fer màgia. Tenint-los, seria capaç de fer-ne sense cap esforç.
MR. Podries desvetllar-nos algun dels teus secrets a l'hora de fer trucs?
YUNKE. No, el major secret és no contar els secrets. Deixaria de ser màgia.
MR. Has confessat que vas tenir un accident a l'escena que has representat abans en què, amb els ulls tapats, vas aixafant ampolles de plàstic, i en una d'elles hi ha un ganivet.
YUNKE. Sí. Fa poc em vaig clavar la punta del ganivet, estava amb el cantaor Pitingo. La veritat és que açò té un risc... Hi ha mags a qui els ha costat la vida.
MR. El Ministeri de Cultura de Venezuela et convida a realitzar una gira pels més desfavorits. Quina és l'experiència?
YUNKE. Molt impactant. Imagina, llocs on mai han vist un il·lusionista. Són molt agraïts, posaven unes cares de sorpresa...!
MR. Dius que no ets David Copperfield però sou ben comparables des del moment en què els dos vau rebre l'Oscar de la màgia (Mandrakes d'Or), a França, l'any 2001. Què opines d'ell?
YUNKE. David Copperfield és molt bon mag, però no el millor. És molt professional, qui més treballa. Açò és fàcil si també tens més ingressos. Cada any canvia l'espectacle. Si em preguntes pel millor mag del món, et dic que el tenim a Espanya: és Juan Tamariz.
MR. Si vols afegir alguna cosa... Per cert, sempre ets tan simpàtic? Hem acabat encantats amb tu.
YUNKE. Dir que l'actuació d'Alcoi ha tingut un públic molt fidel. (Riures) És la meua personalitat. Com jo sóc. No tinc cap guió, cada show depén de l'estat d'ànim i del públic. He de remarcar que el Teatre Calderón té unes molt bones condicions. Des del primer moment en què vaig arribar, em vaig trobar en una gent (tècnics, etc.) molt molt simpàtica. Grans professionals, de veritat.
Marta Rosella G.D., periodista