El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Jordi Pascual Mollá, periodista

Jordi Pascual Mollá

Cal una estratègia antifeixista al Collao

Des de fa uns quants partits, una colla de personatges se situen just darrere de la porteria de gol B al Collao amb actituds de confrontació: insults, càntics irrespectuosos contra el rival, gestos... Res d’això és una acció puntual com a resposta a una jugada o una decisió arbitral. Ho vam veure clarament en el desplaçament a Albacete, quan entre els 200 alcoianistes hi havia unes quantes persones engalanades amb banderes d’Espanya increpant la grada local, donant una imatge que no correspon a l’actitud de la majoria de l’afició alcoianista.


Ja aleshores vam advertir, davant la ceguesa volguda d’alguns, que eren actituds feixistes perquè alguns ells ni dissimulaven en alçar el braç. En el partit de Copa del Rei contra el Real Madrid s’han llevat la careta definitivament. Entre càntics d’animació a l’Alcoyano propis del Collao s’han escoltat d’altres com “puta Real Madrid” –com a primer càntic quan l’equip madrileny ha entrat al camp–. Però ja no dissimulen tampoc en la seua ideologia ultra i, entre la massa de gent que s’ha colat a la cua per a accedir al camp, hi havia un home amb una bandera franquista.


Ja no és un debat de gustos sobre si ens agrada o no estampar l’escut de l’Alcoyano a una bandera d’Espanya o a una senyera. Clar que a molts valencians la rojigualda ens fot per tot el que representa respecte al nostre país però al Collao eixes diferències sempre s’havien mantingut des del respecte, amb l’estima comuna per l’equip, apostant sobretot per banderes del poble i blanc-i-blaves i, si n’hi ha d’altres, aquelles que no representen una ideologia ultra.


Una bandera franquista és un símbol feixista sense embuts. Potser fins ara dissimulaven amb banderes constitucionals però ja no els cal. No està de mes obrir una reflexió sobre per què l’extrema dreta espanyola no se sent incòmoda amb la bandera oficial, potser perquè la transició per transacció va ser precisament això, una transacció. Una bandera franquista és el símbol dels que van guanyar la guerra, van imposar una dictadura de 40 anys, no van perdre privilegis amb la transició i van guanyar la batalla de València. I, malgrat això, encara necessiten anar bandejant la seua bandereta en grades dels camps de futbol.


No m’estranyaria que un partit o un grupuscle d’extrema dreta jugue a l’estratègia d’utilitzar el futbol per a guanyar adaptes. Tothom sap que el futbol és l’entreteniment de la classe obrera i, mentre una bona part de l’esquerra que no ha llegit Galeano sempre n’ha renegat com a cosa de lúmpens i alienats, l’extrema dreta ha seguit guanyant terreny. Que tanta gent jove no es preocupe per compartir espai amb símbols com aquella bandera i actituds com les que hem vist és si més no un símptoma preocupant de la salut de la nostra democràcia.


És fàcil escriure i potser hauria d’haver-me apropat a aquell impresentable, agafar-li la bandera i tirar-la a la brossa. Segurament m’hauria perdut el partit esperant que m’atengueren a urgències a l’hospital. Des de la individualitat és difícil actuar. En canvi, la resposta col·lectiva és eficaç perquè, no ho dubteu, fan més soroll però en són menys. No són pocs els estudiosos de l’extrema dreta que expliquen que l’autoorganització antifeixista ha sigut clau per a fer front a grupuscles d’esta índole. Bona mostra és el llibre Antifa: El manual antifascista de Mark Bray [Capitán Swing, 2018], on s’expliquen experiències com la de SCALP a Besançon. Es tracta de crear grups disposats a confrontar en forma d’autodefensa als grupuscles feixistes? Potser no hi ha més remei però també és cert que és una estratègia eminentment violenta i perillosa.


Espere que Alcoi no s’haja de veure abocat a eixe extrem i tinguem els mecanismes de tallar d’arrel el despropòsit que ara es visibilitza al Collao. Per ara la penya Huestes Blanquiazules va fer un bon pas amb un comunicat desmarcant-se dels feixistes amb qui comparteixen graderia. Però què espera el club a evitar que l’alcoianisme de sempre no haja de compartir cap grada amb estos feixistes esdevinguts blanc-i-blaus en els partits dels últims mesos? Si algú del club és promotor d’este moviment seria preocupant però no ho seria menys que quan hi ha un problema latent no s’actue en conseqüència.


L’altra opció és interpel·lar directament al govern municipal. Tot i que casa del nostre Deportivo, el Collao és un camp municipal. Quines mesures pensa prendre l’Ajuntament per a evitar que el seu camp esdevinga un espai d’impunitat feixista? Perquè està molt bé recordar els bombardejos, les deportacions als camps nazis i la solidaritat internacionalista que suposa haver tingut un Hospital Sueconorueg amb actes i espais de memòria però tenim un feixisme latent que no marxa i que hem d’afrontar abans que siga massa tard.


Si realment ens estimem l’Alcoyano i l’esport en general, no tenim més remei que teixir una estratègia antifeixista al Collao que ajunte l’afició, les penyes, el club i l’Ajuntament. Podem guanyar o perdre partits però la major derrota serà seguir deixant espais al feixisme. Moral i victòria antifeixista!