Canvi de mirada    

Recentment he llegit un llibre que, com els bons llibres, m'ha fet reflexionar. El llibre en concret és El evangelio según María Magdalena de la periodista i escriptora feminista Cristina Fallarás. En ell, l'autora fa un recorregut pels últims i més coneguts temps de el nazareno. Cap novetat aparent. Els fets estan relatats en primera persona però el punt de vista canvia per complet.

I canvia, precisament perquè ho conta una dona. Però una dona atípica, imagine, per a aquell moment. Una dona poderosa, independent i forta que res té a veure amb la imatge que d'ella han fet les escriptures que han aplegat fins a nosaltres.

Al llibre, relata amb mirada unes vegades tendra i altres molt dura, els fets coneguts per tot el món, però sobretot a l'última part evidència la traïció i les falsedats escampades pels anomenats apòstols.

No desvetlaré el final que inclou un gir inesperat i innovador a la història, però sí que vull remarcar un moment. I és quan un dels apòstols li diu prostituta a la protagonista total de la història, María Magdalena. I ella, altiva li contesta que no la pot ferir perquè per a ell totes les dones són prostitutes, pel simple fet de ser dones.

A banda de la història que compta, és com la compta l'autora de forma valenta i amb tota la cruesa als moments més violents i com, a través d'aquesta cruesa li ix la força per recompondre's i afrontar la vida des del convenciment que ella aposta per la vida i no pel dolor i la mort.

Denúncia com els apòstols després de la seua traïció al nazareno van reescriure la seua vida, sobretot els moments finals i des d'aquesta reescriptura, amb moltes falsedats, van construir els ritus i tradicions que hui coneguem com a cristianisme. Però ho van construir de manera interessada sobre el dolor, la por i la mort com a potents elements de la presumpta submissió del poble als seus manaments i dictats.

També i duna manera interessada construeixen un manament dels papers que homes i dones han d'assolir per a ser escollits i salvar-se eternament. Així, el model de dona que ens prediquen és el que encarna María, la mare del nazareno. Submisa al seu destí, i amb una capacitat infinita per al dolor emocional i, sobretot cuidadora fins a l'últim moment. I la resta de dones, totes les que no acceptaven aquest paper dissenyat per a elles, eren prostitutes, com li van dir a la protagonista.

En definitiva, un llibre dur i que, per moments, esgarra per dins, però que desmunta part del discurs oficial de l'Església Catòlica i que denuncia com d'interessats i falsejats estan alguns dels manaments que els apòstols van deixar per a la posteritat. Això, després d'haver traït al nazareno.

Un llibre que només podia ser escrit per una dona feminista i activista dels drets de les dones, amb una lucidesa fora de tot qüestionament i amb una força narrativa que aconsegueix traslladar a qui l'està llegint, a aquells moments i paisatges sense perdre en cap moment el fil conductor del llibre que permet aquest canvi de mirada als fets sobre els quals es va construir el cristianisme. Un canvi de mirada que, per força t'allunya dels dogmes que predica el Nou Testament.

Un llibre de molt recomanable lectura que ens ajuda a adoptar una nova actitud davant aquestes preteses sagrades escriptures i ens permet entendre el paper que aquestes escriptures li van reservar a les dones: El de servei i obediència absoluta als mandats masculins. En cas contrari, condemnades a ser prostitutes. Com van condemnar a aquella dona forta, poderosa i valenta. A la mateixa María Magdalena.