Carta al Senyor Alcalde de Muro:

Mire, senyor Alcalde, imaginem que deu estar passant vosté un mal moment. També, que quan es va assabentar de la terrible violació d' una menor ocorreguda al Carnestoltes, es deguera horroritzar, com tot èsser humà en un mínim de cor. No dubtem d' això, ni de la seua bona intenció quan va fer aquella entrevista a Radio Élite.

Vosté diu que “son coses que han passat i passaràn sempre”, i no sols ho diu, sino que es reafirma, o al menys així ho feia un dels seus regidors, quan el darrer dissabte en l'acte No és No, ens escupia enfurit que “açò ha passat tota la vida i seguirà passant” ademés de dir que “s'esperarem represàlies” si pujavem a dir mig comentari sobre vosté. A aquest cavaller li ixien els ulls de les òribites, mentres la agressivitat verbal que en la que ens va deleitar va ser digna de jusgat de guàrdia. Però, tranquils, nosaltres no els amenaçarem amb una denúncia, hi han formes més elegants i sobretot, més humilds, de defendre el que sentim, i el que creem.

Sap qué? li hem de donar la raó, però, només a la primera part de la frasse. El que violen a una xiqueta, o a una dona, son coses que han passat -i molt més del que vosté creu- sempre. Han passat a festes amb alcohol i joventut, com vosté diu, i han passat a dormitoris on encara hi ha joguines. Ha passat a portals de matinada, i ha passat en el llit d'un matrimoni de bona posició. Ha passat posant una navaixa en la gola, i ha passat sense que mediara més arma que una mirada. Siga com siga, ha passat. I el dolor, la destrossa física i emocional, la vergonya, la culpa, la por, la soletat i la re-victimització, també han passat.

Però sap, i d'ahí tot el “embolao” aquest per el que la gent està tan enfadada amb vosté, i raó per la qual diem que “normalitzava” l' agressió, en realitat, no son coses “que passaràn sempre”. Al menys, això esperem, i per a això estem. Vostés, i nosaltres. Amb un objectiu comú, que pareix que es va enfosquir darrere la seua descarada urgència per -i disculpe l'expresió- salvar el cul. No passaràn sempre si deixem de pensar “que passaràn sempre”. No passaràn sempre si totes i tots treballem a una en una educació en igualtat i on el abús de poder no siga part de les regles del joc. I sap? Comencem mal. Ja que abús de poder és precisament el que vam tindre el darrer dissabte per part d'una regidora, al negar-nos el dret a participar llegint el nostre manifest, i per part d'altre regidor al amenaçar-nos per ejercir la nostra llibertat d' expresió. Acàs pensaven que podien traure algún profit el negar-li el dret a expresar-se a una associació contra la violència de gènere en un acte contra la violència de gènere? Perque li recorde que l'acte de repulsa era convocat tant per vostés com per nosaltres, independent de la Cursa de la Dona, encara que la feren coincidir.

Sabem que no es culpa seua que violaren a una xica. La culpa, senyor Alcalde, és única i exclussivament, de l'agresor. De ningú més. Dubte que ningú en dos dits de front creguera que vosté volia d'alguna forma que passara algo així. Eixe, senyor alcalde, no és el debat. Tal volta es va sentir en excés atacat per altres, i per això la seua actitut a la defensiva i l'actual victimisme. Ho desconeixem. El que sí sabem es que quan anem a parlar d'un fenòmen tan sumament delicat com son els fets ocorreguts, hem de extremar la sensibilitat. Hem d'admetre que tal volta, no ho sabem tot sobre feminisme, i que podem clavar la pota fàcilment. No passa res, podem demanar disculpes, és un acte d'humiltat allunyat d'eixa masculinitat tòxica que mai accepta errors. Totes i tots hem sigut criats a un Patriarcat on, (adivina qué?) es normalitza la violència contra la dona, la seua cossificació, i on l'abús fins i tot es romantitza. Un patriarcat on estes coses han passat, i passaràn sempre. Ho tenim tan gravat a foc, que moltes vegades, ni se n'adonem. Però, per a això estem nosaltres, senyor Alcalde, per a intervindre, per a previndre, per a donar perspectiva de gènere, concienciació i visibilitat, per a que estes coses que han passat, ja no passen sempre. Li ho haguerem explicat encantades, si ens haguera deixat.