El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Cigarreras: el retrat naturalista i ‘hipnòtic’ de Pardo Bazán canta a la llibertat en femení

Cigarreras. Dimecres, 25 de maig, al Teatre Calderón. Mostra de Teatre d'Alcoi

Contraproduccions/Teatre Romea ha presentat aquest dimecres nit de Mostra, al Teatre Calderón, l’obra Cigarreras, basat en La Tribuna, d’Emilia Pardo Bazán. En un homenatge en tota regla a la seua autora, els gallecs porten a escena una acurada versió d’un moment convuls, tant a nivell polític com social. “Els mestres Galdós i Pereda van obrir camí a la llicència que em prenc de fer parlar als meus personatges com realment es parla a la regió d'on els vaig treure”, va sentenciar precisament Pardo Bazán a l’octubre de 1882, a la seua estimada Granja de Meirás. Parlava, doncs, de la seua novel·la, concebuda amb l’espontaneïtat d’un retrat naturalista i pintoresc, i que agafa una força centrífuga d’aquesta essència, fins esdevindre tota una reivindicació. 

“Aquest privilegi concedit al novel·lista de crear-se un món seu propi permet més lliure inventiva i no s'oposa al fet que els elements, tots del microcosmos, estiguen presos, com cal, de la realitat”, deia l’escriptora. I així ocorre a l’escenari. Una obra que transcorre de manera ordenada, amb les intervencions a mode de contextualització de la seua narradora, i amb la minuciositat que caracteritza el treball de les cigarreres, que hipnotitzen a l’espectador des del minut zero. Aromes de llibertat, en femení, es respiren durant l’obra, moltes vegades de manera més subtil; revolució i República són les paraules clau per entendre els cants en llengua galega i la seua idiosincràsia, molt propera, a l’hora, al sentiment que es vivia a les fàbriques d’Alcoi i voltants, element emotiu imprescindible per connectar amb el públic de la Mostra.

I va dir més, Pardo Bazán: “El mètode d'anàlisi implacable que ens imposa l'art modern em va ajudar a comprovar la calor del cor, la generositat viva, la caritat inesgotable i fàcil, la religiositat sincera, el recte sentir que abunda al nostre poble, barrejat amb mil flaqueses, misèries i preocupacions que a primera vista ho enfosqueixen”. De ben segur, des de les butaques, l’escriptora es sentiria ben orgullosa d’haver aconseguit el seu objectiu, tot i més d’un segle després.