Classe i sexe

Una de les coses més importants per conéixer l'origen de molts dels nostres problemes com a dones, és saber quines opressions patim. I aquella que diu que no en pateix cap, s'ho hauria de fer mirar i ben mirat.

Només par haver nascut dones ja patim l'opressió derivada del nostre sexe biològic. Ja abans de nàixer, amb les ecografies, se'ns marca sobre el que s'espera de nosaltres per ser dones. O dit, d'altra manera, que actuem com a cuidadores futures i fins i tot presents en cas de necessitats familiars.

Ja se'ns orienta com hem de vestir, comportar-nos, relacionar-nos, etc. al llarg de les nostres infanteses, adolescències i fins i tot quan som adultes seguim sent mandatades sobre com hem de viure. Al conjunt d'aquestes interaccions que conformen un gran conglomerat que ens diu qui som, però sobretot el que s'espera de nosaltres per haver nascut dones, se'n diu socialització diferenciada. I, aquesta forma de socialització on interactuen molts factors, és la que marcarà, quasi sempre molt subtilment, les nostres opressions per raó de sexe.
Són, generalment, malestars difícils d'expressar i que, quan aconsegueixes, ficar-los nom, t'allibera, perquè coneixes l'origen.

Després, quan t'incorpores al mercat de treball, a poc a poc vas descobrint que la teua força de treball, tot i estar igual o més qualificada que la dels companys homes, té diferent preu. Això, directa o indirectament afectarà les teues retribucions i a les teues condicions de treball.

I en el súmmum de les opressions, quan un col·lectiu laboral feminitzat per excel·lència com puguen ser les senyores de la neteja, les dependentes de botigues de roba, les que treballen en conserveres o les que estan als magatzems de fruita i verdura, decideixen iniciar mobilitzacions per equiparar les seues condicions laborals i salaris amb la dels seus companys, es troben amb prou menys ressò sindical i mediàtic que quan les mobilitzacions són de caràcter masculí. I tenim exemples més que suficients per a recordar.

En aquest mateix moment estan les companyes venedores del grup tèxtil liderat per Marta Ortega, filla d'Amancio Ortega, en vaga per les seues condicions de treball i els seus menors salaris que companys amb categories professionals semblants. En quantes cadenes mediàtiques sestà donant a conéixer aquest conflicte?

Si ara ja és greu que aquestes situacions de bretxes salarials i estructurals laboralment parlant es donen, quan més greu podran ser-ho a mesura que vagen passant els anys i les condicions físiques i intel·lectuals canvien i apleguen a l'edat de jubilació.

Si han decidit treballar a temps parcial per a tindre cura de la família, quan arribe la seua hora de jubilar-se, les seues pensions no tindran en compte el temps dedicat a la cura de la família, perquè és un temps treballat, i molt, però no retribuït.

O siga, només per haver nascut dones patim una doble opressió, la de sexe que deriva en violències masclistes permanents, i la de classe per les desigualtats encara presents al mercat de treball en formes ben variades i, fins i tot encara ocultes, malgrat els articles que ho prohibeixen de la Constitució.

Molta feina per a fer encara per desemmascarar tot això. I molta pedagogia també.
Però a poc a poc, l'anirem fent, perquè els ànims per a fer-ho encara no fallen.