Com comunicar el canvi climàtic

Hem començat el mes de novembre i es pot dir sense por a estar equivocats que ha fet massa calor. No és normal. I no és normal encara que hi haja qui encara afirme coses com que "és que sempre n'ha fet". El canvi climàtic és una realitat, però com s'ha de comunicar? Com s'ha de generar consciència compartida per fer-li front?

Tenim el mal costum com a espècia d'encarar els problemes quan ja els tenim damunt. És a dir, de la PRE-ocupació i de la PRE-visió passem prou i és sempre quan la crisi "pega l'esclafit" que reaccionem. Esta setmana, ha sigut notícia la inexorable desaparició d'algunes de les glaceres (glaciars) més conegudes del món en els pròxims anys i és freqüent trobar informació sobre la degradació del medi ambient a diari. I el problema és com podem passar de la preocupació a l'acció. És molt complicat. Entre altres coses, perquè hi ha qui ha invertit molts esforços en convéncer l'opinió pública de que no hi ha per a tant, o inclús que tot és un invent dels ecologistes (ja sabeu, -sarcasm mode on- la culpa de la destrucció del medi ambient és dels ambientalistes i animalistes, la culpa de la guerra és dels pacifistes i la culpa de que els bancs hagen furtat el que no està en els escrits és que tenim sanitat pública -sarcasm mode off-).

Sí, res de tot açò contesta a les preguntes de l'inici, sobre tot la de com s'ha de generar consciència d'acció. Recordareu que fa uns dies van ser notícia dos accions reivindicatives molt peculiars per part de grups ecologistes. Unes accions que buscaven cridar l'atenció sobre els efectes devastadors que ja està tenint el canvi climàtic i, supose, convidar a l'acció per a revertir-los. En un cas, li van llançar puré de creïlles a una pintura de Monet. En un altre cas, li van estampar uns pastissos a la figura de Carlos III d'Anglaterra al museu Madame Tussauds de Londres. Generen eixes accions més consciència d'acció entre l'opinió pública? Sincerament, no gens ni miqueta. I no em malinterpreteu: compartisc plenament el sentit de les accions (= si no hi ha medi ambient, no hi haurà futur on preservar cap obra humana), però dubte moltíssim de la seua eficàcia comunicativa.

John Carlin explicava en un dels seus famosos monòlegs que som una espècie de micos semi-evolucionats que pensem haver arribat al cim de l'Evolució (amb majúscula). Res més lluny de la realitat. D'ací a mil  milions d'anys no quedaran ni Monet, ni Manet, ni el xiquet de la bengalé, NI CAP  SER HUMÀ. I al planeta i el seu medi ambient els donarà absolutament igual. Ara bé, una cosa és posar les coses i els fets en perspectiva (expressió que m'agrada més que dir "relativitzar") i un altra desentendre's dels problemes urgents: els glaciars es desfan, els casquets polars es desfan i això comportarà que el nivell dels mars puge, però sobre tot que s'interferiran els corrents oceànics d'una forma que només pot descriure's com a absolutament catastròfica per a la vida d'ara.

La Terra és plana només si t'ho vols creure i és per això que els fets han d'estar per damunt de les creències; especialment en estes coses. El fet ací és que l'acció antròpica sobre el planeta, és a dir, l'acció de les persones, està portant-nos a l'abisme. Si no ho teniu clar, també podeu parar atenció a les "pistes indirectes", però que són un fet indiscutible: en tota la Mariola hi ha una infraestructura arqueològica de caves i neveres que suggereix que en un passat pròxim nevava molt (neu que es compactava, es convertia en gel i que després es venia en els pobles). O com escrivia Miguel Delibes fa dècades: "¿Qué les pasa a las cigüeñas de Castilla? (...). Cada vez vienen menos, pero cada año madrugan más. Ya no aguardan a San Blas como hacían antaño".

Hi ha molt de llibre divulgatiu sobre el tema, però mai em canse de recomanar el de Naomi Klein sobre la qüestió del canvi climàtic. Als de les tartes i els purés els recomanaria que llegiren Manual de comunicación de guerrilla (més que res perquè aprenguen estratègies efectives per a subvertir de veritat els dogmes de la comunicació oficial i mediàtica).