El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Última hora

Un imparable Alcoyano doblega l'Oriola (2-0)

Un imparable Alcoyano doblega l'Oriola (2-0)

Ni cansament pel partit del Reial Madrid ni distracció per la fama mediàtica. El Deportivo compleix en Lliga i supera un rival directe com l'Oriola en la hipotètica carrera per evitar el descens. Jona i Raillo han marcat.

Més informació

Un imparable Alcoyano doblega l'Oriola (2-0)

Article d'opinió de Germán Llorca-Abad,

Germán Llorca-Abad

Concerts, els de música

 El perfil de qui està a favor de l’escola concertada sol ser el de la persona que està en contra de les subvencions. El perfil de qui està en contra…

 

El perfil de qui està a favor de l’escola concertada sol ser el de la persona que està en contra de les subvencions. El perfil de qui està en contra de les subvencions és el de la persona que les critica només en l’àmbit del cine o del teatre, però no en el de la indústria automobilística  o els bancs. I tot generalitzant (que sí, que ja sabem que no és la millor manera d’analitzar un problema).

Jo vaig fer l’EGB (l’Educació General Bàsica) en un col·legi concertat. Esperaré (i no serà per falta de ganes de fer-ho ja) a ser igual de famós que Woody Allen (és a dir, que no passarà mai) per a posar-los noms concrets al rastre de mediocres, bròfecs, mamarratxos i amargats de la vida que vaig tindre de professors en aquella època (destacant per damunt de tots ells, el dèspota tirànic del capellà de l’església). Dels que em van fer classe, no en recorde ni a un/a que fóra bon/a mestre/a (sí que hi havia alguns, com a molt, que eren bones persones). I no ho dic perquè foren uns anys duríssims, però cap enyorança... cap ninguna d’un model educatiu que estava basat en el terror, la humiliació pública i la certesa absoluta que l’única forma d’avançar era passar desapercebut i no armar "tabola" -que ja sabeu que és la paraula alcoiana per a dir "jaleo"-.

Estic segur que algú podria reproduir fil per randa les afirmacions que acabe de fer del que va ser el seu col·legi públic (llevat d’això del capellà). Perquè són coses que estan, les més de les voltes, marcades per l’experiència única, personal i intransferible. Jo sé que el meu col·legi d’aquell moment (anys 1980’s) i, en general, els centres educatius de l’època que han sobreviscut (i els que han aparegut) s’ha transformat de dalt a baix. I de veritat que m’ho crec, perquè hi ha hagut una evolució que ha sigut la pròpia de la nostra societat. Ara bé, en estos precisos moments en els que s’ha aprovat una nova llei per a la reforma educativa, no accepte de cap de les maneres les lectures elitistes, interessades i purament IDEOLÒGIQUES que s’estan perbocant sobre la pública i la concertada (perquè demostren que els i les alumnes, en realitat, no importen gens ni miqueta). I sobre tot no ho tolere invocant un concepte tan esvarós com és el de la llibertat.

No és qüestionar al mestre de la concertada, de la privada ni de la pública (tot el contrari. Ser mestre implica una tasca duríssima de dedicació i de maldecaps allà on siga feta -i si penses que no ho és, t’anime a que calles, deixes de criticar sense coneixement de causa i t’hi dediques una temporadeta-). Però sí que és qüestionar un model que és ineficient econòmicament, injust per a moltíssimes famílies i que privilegia una idea que és com si l’escola concertada fóra "més" que la pública. És a dir, és el tufet d’un prestigi indirecte de les coses que pareixen "privades".

L’escola concertada va tindre la seua raó de ser quan a finals dels 1970 i principis dels 1980 en este país hi havia 1 milió de xiquets i xiquetes sense escolaritzar. I si això ha deixat de tindre sentit, encara és més increïble que el 60% de les escoles concertades estiguen en mans de l’església. Això s’hauria d’acabar, perquè implica convertir l’educació en un negoci molt lucratiu per l’església catòlica (i per als seus intermediaris, per la gràcia de Déu). I ja sabem que la ideologia més perillosa de totes és la que no es veu, la que guarda una apariència de normalitat.

Si voleu una religió, practiqueu-la. L’escola, pública i laica.

Germán Llorca-Abad