Constitució espanyola

La Constitució espanyola fomenta la desigualtat lingüística i possibilita la substitució del valencià --cada vegada més arraconat-- pel castellà. La llengua de Castella és l'única llengua peninsular que al llarg dels segles, i a força d'imposicions, ha traspassat el seu territori original i ha anat expandint-se per tot l'Estat espanyol en detriment de les altres llengües considerades inferiors.

L'única llengua obligatòria segons la constitució vigent és el castellà (article 3.1) mentre que el valencià --la nostra llengua pròpia, l'autòctona, la d'ací-- només té la categoria de llengua opcional. D'aquesta manera, qualsevol nouvingut aprèn que, per exemple a Alcoi, la llei només l'obliga a conèixer una llengua: el castellà. Per molt que es fomente el valencià i per molt que repetim que la nostra llengua és tan vàlida i tan digna com qualsevol altra i que està entre les cent --100!-- llengües més parlades del món, com el suec, el grec o el búlgar... hem de tenir clar que amb la llei en contra estem abocats a la desaparició com a comunitat lingüística pròpia i diferenciada del castellà.

Reformar Espanya “¡No se puede!”. Els constitucionalistes, des de l'incompetent lingüístic Mazón fins Ximo Puig, no mouran un dit per a acabar amb aquesta desigualtat com tampoc ho faran per a restablir la bandera tricolor de la primera democràcia espanyola o per a acabar amb la darrera restauració borbònica; reminiscència del franquisme. A casa nostra, el valencià no serà mai una llengua d'obligat coneixement com ho és el castellà i, per tant, existirà aquesta desigualtat entre llengües que permet i permetrà que el castellà desplace inexorablement la nostra llengua pròpia.

Baldoví i Compromís ens han venut com una victòria la regulació de la competència lingüística del govern valencià per a l’accés a la funció pública: una burla que, damunt, compromet la qualitat lingüística del valencià. No hi ha millor política lingüística que tenir una constitució pròpia que no ens tracte com a ciutadans de segona. I això només s'aconsegueix treballant per una República Valenciana dins d'uns Països Catalans independents.