El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Daniel Méndez, membre de la Plataforma Ciutadana Guanyar Alcoi

Daniel Méndez

COP 26. Tots sumem, tots fem falta

Des del 31 d'octubre i fins al 12 de novembre s'està celebrant a Glasgow la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP26) amb el …

Des del 31 d'octubre i fins al 12 de novembre s'està celebrant a Glasgow la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP26) amb el lema "Unint al món per a fer front al canvi climàtic". Si no sabeu que és la COP i en què consisteix aquest esdeveniment, a través d'informació extreta de diversos articles d'actualitat, vos deixe algunes claus importants per a entendre-ho.

QUÈ ÉS LA COP: Es refereix a l'òrgan de decisió de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC). Prenen part uns 200 estats i en els cims, els delegats, entre els quals es troben caps d'Estat, experts en clima i negociadors, prenen decisions per a mitigar el canvi climàtic.

QUIN ÉS EL SEU ORIGEN: L'antecedent es troba en la Cimera de la Terra, celebrada a Rio de Janeiro en 1992, on es va prendre consciència de l'existència del canvi climàtic. A Rio de Janeiro, 195 països van signar la Convenció Marc que va entrar en vigor en 1994. A l'any següent, en 1995, es va celebrar a Berlín la primera COP amb l'objectiu de reduir els gasos d'efecte d'hivernacle (GEI).

PER QUÈ PORTA EL NÚMERO 26: La xifra que acompanya a les sigles designa el número de reunió. La primera va tindre lloc a Berlín, en 1995. Des de llavors s'han celebrat vint-i-cinc en diferents ciutats d'Europa, Amèrica, Àfrica i Àsia.

QUI PARTICIPA EN LES COP: A més de les delegacions dels països, encapçalades pels caps de Govern o els seus representants, en les COP també participen personal de Nacions Unides, científics, ONGs, empreses i membres de la societat civil.

PER A QUÈ SERVEIX LA COP: Entre altres coses es negocia la reducció d'emissions que correspon a cadascun, i es pretén afermar el compromís de zero emissions de gasos d'efecte d'hivernacle en 2050 per a limitar l'augment de la temperatura del planeta per davall dels 2 °C, intentant limitar-lo a 1,5 °C i frenar l'emergència climàtica.

Molts de vosaltres vos preguntareu si realment existeix el canvi climàtic, veritat? Des de fa diverses dècades s'està alterant a una velocitat sense precedents i amb conseqüències evidents. Vivim una autèntica crisi climàtica a causa de la concentració de CO2, augment de la temperatura global, pujada de nivell de la mar, acidificació dels oceans, desglaç dels pols, tempestes...

Encara que són molts els indecisos i descreguts, l'ésser humà és el responsable d'aquesta acceleració, segons les evidències científiques. La nostra acció genera gasos d'efecte d'hivernacle (GEI) que s'acumulen en l'atmosfera i retenen calor, la qual cosa contribueix a l'augment de les temperatures del planeta. Encara que hi ha GEI d'origen natural, la industrialització ha provocat una concentració exponencial d'aquests gasos des de començaments del segle passat. El CO? és un d'aquests GEI produïts principalment per l'activitat humana i és responsable del 63% del calfament global causat per l'home. El model energètic actual basat en l'ús de combustibles fòssils (carbó, gas i petroli), la combustió del qual genera grans quantitats de GEI, ha sigut una de les causes principals del canvi climàtic.

Dos terços de les emissions globals de GEI es deuen a la producció d'energia per al consum elèctric, el transport, la calefacció i la indústria.

Sona estrany, però cada grau de calfament importa. Un increment en la temperatura d'1 °C és un canvi significatiu perquè és la mitjana del que pugen les temperatures en tot el planeta. Aquesta diferència és de vital importància.

El canvi climàtic ens afecta a tots. Les prediccions científiques inclouen des d'escenaris de falta d'aigua potable fins a grans canvis en les condicions de producció d'aliments i un augment dels índexs de mortalitat a causa d'inundacions, tempestes, sequeres i onades de calor. També es preveu l'extinció d'animals i plantes, ja que els hàbitats canviaran tan ràpidament que moltes espècies seran incapaces d'adaptar-se a temps.

A més, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha advertit que la salut de milions de persones podria veure's amenaçada per l'augment de la malària, la desnutrició i les malalties transmeses per l'aigua. En definitiva, estem davant un fenomen ambiental de greus conseqüències econòmiques i socials. I si no actuem i no prenem mesures ja, la situació serà irreversible: no hi haurà qui faça marxa enrere en l'acumulació de GEI en l'atmosfera.

¿Puc fer jo alguna cosa sobre aquest tema? La pregunta del milió. Tots sumem i tots fem falta, governs, el sector privat, sectors energètics i econòmics, i els ciutadans hem d'adoptar gestos, accions i decisions per a lluitar contra el canvi climàtic i protegir el medi ambient en el dia a dia. Vos deixe unes premisses:

- Planta un arbre. Vivim en una zona muntanyenca privilegiada, prepara una activitat amb els teus fills o amics i aneu a la muntanya.

- Consumeix productes locals i de temporada. Comprova la procedència dels aliments. Imagina tota l'energia que es pot estalviar consumint aliments produïts a cinquanta quilòmetres de la teua casa en lloc de produïts a deu mil. Menjaràs més sa també.

- Redueix el consum d'aliments d'origen animal. La producció de carn i lactis representen un % molt important dels gasos d'efecte d'hivernacle.

- No malgastes el menjar. Al voltant d'un terç d'aliments destinats a consum humà es malgasta.

- Genera menys residus. El millor residu és el que no es genera. Evita plàstics.

- No malgastes energia. No calfes ni refredes la teua casa més del necessari, apaga llums innecessàries, utilitza bombetes led, estén la roba al sol i no uses l'assecadora...

- Mou-te sosteniblement. Camina, pedala, utilitza transport públic, vehicles de mobilitat compartida, utilitza el cotxe amb intel·ligència i no per rutina.

- Reclama. No calles, els canvis vénen de baix a dalt encara que pensem el contrari, Suggereix.