El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Jaume Brotóns, membre del Grup No+Precarietat Alcoiá-Comtat

Jaume Brotóns

Crisi per la pandèmia. Els més perjudicats els precaris.

A l'analitzar la situació actual, amb la crisi sanitària, econòmica i social originat per la Pandèmia, des de març d'aquest any ia l'espera d'una sol…

A l'analitzar la situació actual, amb la crisi sanitària, econòmica i social originat per la Pandèmia, des de març d'aquest any ia l'espera d'una solució mèdica -la vacunació que ens tregui o alleugi d'aquesta situació inèdita en més d'un segle ja la qual molts crèiem que mai arribaríem a viure, arriba el moment d'analitzar les conseqüències.

L'Estat espanyol és l'economia número 13 de l'món pel seu PIB, però som un país depenen de sectors econòmics molt vulnerables, som principalment de serveis i abans de la crisi econòmica de 2008 el de la rajola. Un país que ha patit en nombres d'infectats i morts i amb relació a l'nombre d'habitants, potser dels primers de l'món i també la nostra particularitat econòmica, per la vulnerabilitat del nostre sistema, molt allunyat d'altres països d'Europa i Occident amb economies més robustes, i amb una resposta sanitària millor que la nostra davant el Covid-19, - Alemanya, els països nòrdics i molts dels països asiàtics.

L'promesa d'un ajut Europea condicionada a on vagin a parar els fons - 140.000 mil milions de euros, la meitat a fons perdut, però que es rebran en un període no menor a tres anys-, a el mateix temps l'haver d'ajudar a tants sectors que pateixen la crisi sobre tot el sector de la restauració, el comerç, el atendre el pagament dels ERTES, el tancament en definitiva de moltes Empreses, i el consegüent augment de la desocupació, déficit i deuda pública, etc.
L'necessitat d'aprovar els PGE, ja que estan vigents els de 2018 de Montoro, per poder afrontar tan gran crisi social i sanitària, les dificultats polítiques de Govern, davant d'una pressió brutal de la dreta i extrema dreta i de tots els seus portaveus, la situació territorial de l'Estat, en crisi pel "Procés" a Catalunya, tot això fa difícil sortir d'aquesta situació.

“L'Escut social” de les mesures preses pel Govern - els ERTES i les seves pròrrogues, els crèdits ICO, la suspensió temporal de determinats pagaments als autònoms i les pimes, no ha estat suficient per evitar el tancament de molts comerços, sobretot de l'Hostaleria i de la inviabilitat de molts autónomos, els cuals el Govern no ha pogut o no ha volgut, condonar impostos per salvar els seus negocis, ja que amb la segona onada pandèmica, estan en permanent crisi des de l'esclat de l'Covid-19 i no es pot pensar que hasta mitjan 2021, amb l'espera del resultat que origini la vacunació general de la població, pugui albirar el tornar a certa normalitat en la vida quotidiana de la societat.

Però de tots els col·lectius, potser les persones més vulnerables, les més marginades de la societat, - famílies nombroses, monoparentals, precàries, en risc de pobresa- són les de major dificultat per afrontar el dia a dia de les seves famílies.

L'aprovació de l'Ingrés Mínim Vital, juntament amb les Rendes Mínimes existenes a les Comunitats Autònomes, tenien com a objectiu alleujar aquesta situació. Però les dades són descoratjadors, el procés d'implantació de l'Ingrés Mínim Vital, és preocupan, amb moltes traves, denegacions per no complir requisits, manca de rapidesa en la seva gestió i de personal en l'INSS per realitzar el seu tràmit etc., fan que la esperança que va sorgir al Juny amb la seva aprovació s'hagi esfumat, mentre moltes famílies a el límit, esperan aquesta ajuda, per sortir de l'estat crític en què es troben.

També les Rendes Mínimes, com la Renda Valenciana d'Inclusió, han passat a ser subsidiàries de l'Ingrés Mínim Vital, és a dir si es cobra una cosa, l'altra o es deixa de percebre o es cobra la diferència segons els imports aprovats, fins i tot amb terminis curts exigits per la Generaliat Valenciana per demanar a l'Ingrés Mínim Vital si es cobra la Renda Valenciana (abans del 30 de Novembre) sinó, es suspendrà el pagament d'aquesta renda autonòmica a finals d'any.

Les persones vulnerables davant la falta d'informació de tot el procés, la dificultat de trobar cites a l'INSS, i altres traves, veuen com Espanya segueix sent un país, en molts aspectes a distància d'altres del seu entorn, -burocrátic, de paperassa , res pràctic i llunyà a les necessitats de les persones amb més dificultat-.

No canviem, i és difícil creure que algun dia canviarem. Tampoc hem sabut aprofitar els avantatges de la descentralització autonòmica i veient la gestió de la Pandèmia, semblem un "regne de taifes" cada un pel seu costat, jugant amb la salut de la gent i fent política de la malaltia i la mort.  Aquella frase de "per sota dels Pirineus acaba Europa", sembla ressorgir, però amb una excepció, que Portugal ens està donant lliçons en tots els aspectes, menor incidència de la Pandèmia, menys atur, un país més estable políticament i amb un pes inernacional important, sent molt més petit, que el nostre.

Vivim encara en l'Espanya, de Don Pelayo, El Cid Campeador, la Imperial dels Reis Catòlics i molts no ens recordem de l'desastre de l'98, del Genocidi de la Guerra Civil, de la foscor de la dictadura franquista, de les dificultats de la Transició. No hem après gairebé res, anem cap enrere en molts aspectes i no sabem com acabarem com a Estat i com a Comunitat de Pobles.