El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps

Article d'opinió de Jordi Domenech, Comunicador Audiovisual

Jordi Domenech

Crítica de cine: '¡Scooby!'

Scooby-Doo i els seus amics tornen a muntar en la furgoneta de la Màquina del Misteri per a fer front a una nova força maligna. Però amb un resultat …

Scooby-Doo i els seus amics tornen a muntar en la furgoneta de la Màquina del Misteri per a fer front a una nova força maligna. Però amb un resultat no gaire bo.

L'animació en aquests últims anys ha aconseguit diferents guardons que donen suport al seu treball a l'hora d'entregar-nos un producte tan polit i complicat com pot ser produir una pel·lícula d'animació. Exemples com Klaus, Spider-Man: Into The Spider-Vers i fins i tot joies molt més amagades com J'ai perdu mon corps ens demostra la varietat que existeix tant en tècnica com en narració a l'hora de fer una pel·lícula animada.

Aquesta última entrega del grup de caçadors de no-monstres, torna de la mà de Tony Cervone, un director de televisió que ha estat treballant en innombrables pel·lícules i sèries vinculades als personatges d'Hanna-Barbera, estudi d'animació a la qual pertanyen Els Picapedra, Tom i Jerry, i el nostre gos Scooby-Doo. Fins i tot va ser nominat als premis Annie (l'Oscar de l'animació) pel seu treball en Space Jam juntament amb el seu company W. Smith. I ara torna aquest 2020 per a regalar-nos aquesta nova revisió de Scooby i els seus amics.

De primeres, la pel·lícula parteix d'una premissa interessant, com és el cas de la trobada i amistat que tenen Scooby-Doo i Shaggy quan són molt més joves, i la seua vinculació més tard amb els altres integrants del grup, Daphne, Vilma i Fred. Temes com l'amistat i la confiança són recurrents en el film, els quals es presenten d'una manera senzilla però tendra, perquè l'espectador puga entrar fàcilment en ella. I potser, aquest és un punt per a destacar, ja que cal no oblidar que es tracta d'una pel·lícula familiar, per la qual cosa de normal és comú que ens aporte algun tipus de moralitat. I per sort, la pel·lícula ho aconsegueix.

Ara bé, els problemes que de veritat poden perjudicar la pel·lícula tenen més a veure amb la part tècnica i estructura narrativa que per tota la resta. El ritme que se'ns presenta tant en el primer com segon acte és aclaparador, un no parar de corts i el·lipsis, això produeix que cada canvi de plans siga molt brusc per a l'espectador. Açò seria un punt que jo no destacaria si no fóra perquè n'està ocasió és molt exagerat. La gran majoria de mega produccions funcionen amb aquest sistema, però ací considere que se sobrepassen.

A això cal sumar-li una història simple i sense substància. Pel·lícules com Scooby-Doo i el Monstre del Llac NessScooby-Doo i la llegenda del vampir jugaven amb les mateixes regles que ací se'ns presenta, però amb un resultat totalment diferent, on el misteri i la investigació estan present tota l'estona, però ací, en aquesta última entrega se'ns presenta tot de manera molt més explícita, i potser, venint del grup que resol misteris, haguera sigut molt més adequat mantenir aqueixa tradició i no haver caigut en la idea de donar a l'espectador tota la informació des d'un principi.

Per sort, Scooby juga amb uns certs afegits molt però que molt interessants, com pot ser la introducció d'altres personatges de Hanna-Barbera i famosos, donant aquest punt de metacine que sempre alegra la vesprada. A més, malgrat tindre dos actes inicials molt fluixos, és en el tercer i ultime on es mostren totes les seues cartes, i ací és on de veritat destaca. Malgrat això, la pel·lícula es veu perjudicada per diferents obstacles que ella mateixa es va implantant. Ténia una oportunitat magnifica de donar una nova revisió d'aquests magnífics personatges, però el risc ací és mínim, donant lloc a una pel·lícula plana que no aporta molt a l'univers de Scooby-Doo.

Recordem que, encara que es tracte d'una pel·lícula d'animació per a tots els públics, no és motiu per a caure en les mateixes regles de sempre i continuar tirant de la màquina que fa bitllets. Es pot fer una obra que agrade a adults i xicotets sense haver de ser una nyonya.