Culmina el procés de reforma de pensions?

És una pregunta que ens podem fer davant la darrera reforma de les pensions aprovada el 16 de març passat, fruit de l'acord entre el Govern i els principals sindicats.

Fa molts anys que ens preguntem com solucionariem la viabilitat del nostre Sistema de Seguretat social pel que fa a la sostenibilitat del pagament de les pensions. Al nostre país veiem una "pau social" que no es correspon amb el que està passant a França. Al país gal, la gent és al carrer perquè es pretén pujar l'edat de jubilació dels 62 als 64 anys, así a Espanya el 2011 el Govern de Zapatero va fer una reforma per pujar l'edat de jubilació dels 65 als 67 anys progressivament, i ho va fer com a conseqüència de les mesures restrictives que arran de la crisi econòmica del 2008 es van haver d'implantar per imposició d'Europa, per evitar el rescat del nostre país.

Recordem que posteriorment el Partit Popular va afegir en la reforma posterior del 2012, la pujada de les pensions al '0`25% i l'intent d'imposar el Factor de Sostenibilitat (lligar la pensió a l'espectativa de vida del pensionista) que suposava una retallada clar a les pensions. Des dels governs progressistes del 2018 s'ha intentat revertir alguna de les situacions generades llavors, no la reducció o la reversió de la data de jubilació que continua sent als 67 anys, però si eliminar el factor de sostenibilitat pel MED Mecanisme d'Equitat Intergeneracional que està intentant omplir la "Vedriola de les Pensions" una altra vegada i després d'haver-hi ha estat buidada durant els anys de crisi, i amb l'aportació d'un 0,6 més de les cotitzacions que ara amb la darrera reforma recent pujarà a l'1,'2% de les cotitzacions d'emperesaris i treballadors fins al 2050.

També s'ha tornat i dins de les recomanacions del Pacte de Toledo, ha actualitzart les pensions amb l'IPC, prova d'això que davant d'una inflació tan alta, aquest any han pujat un 8,5% i un 15% les No Contributives.

Hi ha altres temes, com el destopament de les bases de cotització que s'acaben d'acordar amb una "Quota de solidaritat" que farà que pugin les cotitzacions màximes (ara en 4.495€) un 6% més fins al 2045. Això comportarà pujar la pensió màxima ara en 3059€.

  Pujar les pensions mínimes fins al 60% de la renda mitjana nacional (el 2023 sobre 21.106€) el que suposarien ara una mitjana a les pensions de 12.663 euros anuals, una mica més de 900 € al mes, però lluny del que reivindiquen les Associacions de Pensionistes que siguin 1000€ al mes o igual a l'SMI actual.

També abordar el perìode de llacunes (temps en què s'ha cotitzat menys per molts motius i sobretot les dones) i que ja es contemplava la cotització màxima en aquests períodes, però ara es millora sobretot amb les dones per ser elles les que menys han cotitzat, i qeudará al 100% durant 5 anys i el 80% fins a set anys de llacunes .

Es millorarà la Bretxa de gènere, la que intenta igualar la mitjana de les pensions de les dones amb la dels homes, amb una pujada d'un 10% anual els anys 2024 i 2025, el complement actual a la pensió per cada fill nascut o adoptat és de 30,70€ mes.

 Finalment l'elecció del període de cotització, que podrà ser l'actual de 25 anys (que va substituir progressivament el dels darrers 15 anys el 2022) o un de nou de 29 anys excloent-ne els dos més lesius. El primer pot interessar les bases de cotització més irregulars i el segon pot beneficiar els que hagin tingut una cotització més equilibrada fins al final.

Totes aquestes mesures sens dubte milloraran el sistema de finançament de la seguretat social per fer front al pagament de les pensions, que suposen ja el 12% del PIB, i el mes de gener va ser de 11.902 milions d'euros el seu desenvolupament després de la pujada de l'IPC, i no abordar amb retallades de les pensions actuals o futures com es pretenia fer per la dreta política i econòmica. Esperem que si arriben a Governar no reverteixin aquests acords aconseguits.

El que s'hagi volgut amb aquesta reforma entreveure una sostenibilitat del sistema perquè els joves d'ara vegin un futur de viabilitat en les properes pensions, és esperançador. Haurem de desitjar que aquestes modificacions i plans de finançament siguin efectius, com el destopar les cotitzacions màximes, omplir la guardiola amb el MEI i millorant les pensions mínimes i les no contributives, així com no agreujar-ne l'import allargant els anys de cotització per establir la pensió d'un futur pensionista, pujar-les a l'IPC, equilibrar la mitjana de les pensions entre homes i dones etc, i aportin una certa tranquil·litat als pensionistes actuals i futurs.